Sovint estem tan absorbits pels petits problemes de cada dia que perdem de vista el mòn. Amb motiu del Dia Internacional de la Dona Treballadora, Amnistia Internacional fa una crida mundial per posar fi a la violència contra les nenes a les escoles Actuem?

A diario miles de niñas de todo el mundo son agredidas de camino a la escuela o cuando están en ella. Algunas sufren amenazas de agresión sexual de otros estudiantes, hay profesores que ofrecen notas más altas a cambio de favores sexuales, e incluso son violadas en la escuela.

En Estados Unidos, el 83 por ciento de las estudiantes de 12 a 16 años han sufrido acoso sexual.

En Sudáfrica, una tercera parte de las violaciones de niñas ha sido cometida por profesores. En Tanzania, 14.000 niñas fueron expulsadas en los últimos años por quedarse embarazadas.

En Jamaica, Togo, Nicaragua, Haití o México, el acoso sexual está generalizado en la escuela.

El debt management consolidation credit cardsecured credit card canadacredit card,credit card application,credit card debtbad credit visa card,bad credit history visa card,bad credit rating visa cardaccept card credit online paymentcard credit debt elimination informationcard credit interest low ukgas station credit card,card credit gas station,card credit gas shell stationcompare credit card processing,compare credit card,card compare credit currentcard company credit ukcard credit free machinepay orchard bank credit cardcredit card rate,virgin credit card mates rate,lowest rate credit cardcredit card interest rate calculatormajor credit card companycredit card processing terminalcard credit gateway paymentwashington mutual credit card servicescredit card consolidation loan,calculato card consolidation credit loan ?,card consolidation credit debt loanoffshore credit card citibank,card citibank credit,citibank credit card balancecanada credit card online applicationfree prepaid credit cardbank card credit first premier,bank card credit first premier securedcard credit debt help saveconsolidate credit card debt,consolidate debt loan credit card,consolidate credit card debt consolidatesmall business credit card applicationcredit card payment gateways,card credit gateway paymentcard credit number validdebt reduction credit card consolodationapplication card citibank creditdownload ringtones to a cingular phone,cingular wireless download ringtones,download cingular ringtonescell free phone ringtones samsungdownload free metro pcs ringtonescingular ringtones shopdownload info remember ringtones verizon,download verizon ringtonesmotorola razr ringtones v3free ringtones from cingular,free cingular ringtones and graphicfree nokia tracfone ringtonesfree ringtones for us cellular customer,free ringtones for us cellular carrier,free us cellular ringtonescell free phone ringtones wallpaperfree ringtones for prepaid phonesamsung ringtones downloaddo.blogspot.com madonna ringtones,madonna ringtones,madonna mp3 ringtonesctu ringtones,ctu ringtones midi,ctu internal ringtonesfree mp3 ringtones editorcingular free ringtones wirelesscountry free music ringtonesdownload metro pcs ringtonesdownload free cricket ringtonescellular customer free ringtones us resultado es que innumerables niñas no llegan a ir a la escuela o abandonan sus estudios.

Aquest és el títol de l’article que en Juanmi Muñoz ha escrit per al número 51 de la revista Quaderns Digitals, un especial amb motiu del seu… 13è! aniversari.

L’article és amè i fàcil de llegir, fins i tot per a nosaltres, que cada vegada més tendim a llegir en diagonal lectures curtes. I en arribar al final en Juanmi ens té reservada una sorpresa: un test (fàcil i ràpid, no us espanteu!) per saber si som profes 1.0, 2.0 o una altra cosa. A mi m’ha sortit que sóc un híbrid i es veu que això no només no és dolent sinó que està “de moda”. Si el meu home ho sap, contra-moda com és, renegarà de mi

Els dies 1, 2 i 3 de febrer la Associació Espiral ha estat convidada al congrés “Entretod@s: redes de innovación”, que s’ha celebrat a Madrid i que ha estat organitzat pel Ministerio de Educación y Ciencia i la Universitat de Salamanca. Ja en parlaré, dels objectius, del que he vist, après i compartit.
Però avui no volia plegar sense recollir un moment que m’ha resultat xocant, com a molts dels qui ens trovàvem a la sala. Una de les persones organitzadores ha donat com exemple el que podia costar el manteniment i gestió d’un portal com el d’INNOVA, eix entorn el qual s’haurien d’articular les xarxes d’innovació per compartir i crèixer. Es veu que el manteniment d’un portal com el d’INNOVA, durant un any, costa al voltant de 100.000€ entre allotjament, webmàster i tècnics (perquè dels continguts ens encarreguem les pròpies xarxes participants).
Ha estat xocant perquè ho ha dit a una taula en la qual Aulablog ha presentat allò que ha fet i fa: fer xarxa d’una manera eficaç, consolidada i amb futur. Aulablogs (El Tinglado, Planeta Educativo,…) s’havia constituït avui mateix com a associació, amb un capital social de… 55€. Doncs això, xocant: hi ha nivells on l’escala dels diners és diferent.
Per cert, enhorabona a Lourdes Barroso, Isidro Vidal, Charo Fernández, Víctor Cuevas, Carlos Santos,  José Cuerva, Ángel Puente i… al soci, Ángel Sáez i molta sort en aquest nou camí

Des d’aquí la meva més entusiasta felicitació als nens i nenes de l’escola d’Ariño, a Teruel, i a José Antonio Blesa: un abrazo y muchísima suerte en vuestra presentación en Berlín, seguro que lo haréis fantástico!!

Los alumnos del colegio de Ariño llevan la pizarra digital a Berlín

¿Por qué cuesta tanto extender una experiencia que funciona, que integra un cambio metodológico necesario con un uso eficaz de las TIC? Si ya tenemos el modelo, los espacios, la tecnología, si se ha demostrado que los maestros y maestras que se incorporan en la escuela enseguida integran esta manera de trabajar con la ayuda de los compañeros ya experimentados!

Me gustaría que, al menos, los niños y niñas de la escuela de Ariño, al incorporarse al instituto, pudiesen seguir aprendiendo de una manera similar. De momento, tan sólo 10 centros están utilizando la pizarra digital de manera experimental (supongo que incluyendo también los necesarios cambios metodológicos).

I és que aquest divendres 18/1/2008 a les 21:38 h la Viquipèdia en català ha arribat, amb l’article “Arrel cúbica” als 100.000 articles. D’aquesta manera hem passat al primer grup d’enciclopèdies on som amb d’altres 16, entre elles les viquipèdies en anglès, francès o espanyol.

Hi ha un vídeo explicatiu, curt i clar, al canal 3cat24.cat: El coneixement lliure parla català.

Des dels centres educatius podem fer molt per estimular aquest reflex de la nostra cultura i la nostra cultura democràtica. Podem parlar molt sobre si el coneixement que s’hi recull és “acadèmicament” rigorós i fins a quin punt, però el seu èxit és innegable i, com es diu al vídeo, és l’única pàgina no comercial d’entre les 10 més visitades d’internet. Entre tots la podem fer créixer, en quantitat i qualitat.

ENHORABONA!!!

Ja torna el premi Edublogs, en la que serà la seva segona edició. I ha començat amb moltes ganes: la segona entrada, de Alejandro Valero, Los temores del bloguero, és tota una lliçó. Sabeu què se sent quan es llegeix un llibre i l’autor va explicant allò que et passa? Sabeu el pessigolleig mental de saber que algú té dins la seva ment els mateixos pensaments que tu? Doncs això…

Estamos en un momento histórico único, en el que los alumnos saben más que los docentes. Entonces, el profesor tiene que establecer una nueva manera de relacionarse, porque el alumno puede ayudarlo a enseñar. Si los profesores prestan atención, pueden entender lo que al estudiante le interesa y comprender lo que está haciendo. La tecnología debe ser simplemente una parte de la tarea de enseñar. Si esto sucede, los docentes no se van a preguntar cómo deben utilizar una computadora. Simplemente interactuarán con su área de conocimiento.

Nicholas Burbules en una entrevista para el diario La Nación

Continuo donant voltes a la certesa que una bona part del professorat utilitza (utilitzem) maneres d’ensenyar que formen, ja, part del passat. Certesa acompanyada d’una altra: no s’adonen (ens adonem) que el que fem a l’aula està diluint-se en una realitat diferent que encara no comprenem per una manca de perspectiva.

Sabem d’on venim, trontollem quan intentem explicar on som i no tenim ni idea de cap on anem. Necessitem visionaris que obrin finestres.

Mentrestant és una molt bona idea compartir amb els estudiants que tenim al nostre càrrec allò que sabem: ells ens poden ensenyar com utilitzen la tecnologia, quanta energia són capaços de dedicar a construir una xarxa de comunicació; nosaltres podem aprendre com utilitzar aquesta tecnologia i aquestes maneres de fer per ajudar-los a construir els coneixements que els permetran desenvolupar-se en aquesta societat. No donant-los la informació, com estem avesats a fer, sinó ajudant-los a seleccionar quina és rellevant i quina és soroll, perquè d’això sí que som especialistes (i la majoria molt ben preparats!)

Tindrà el sistema educatiu prou inèrcia com per mantenir les velles maneres de fer d’esquenes als interessos del jovent? Perquè si no en té prou, hi haurà d’haver una revolució. Potser si té prou inèrcia el professorat més “inercial” es podrà anar mantenint gràcies, això sí, a professorat més observador, inquiet, innovador que amb les seves experiències propiciarà l’aparició de bombolles d’oxigen.

La integració (que no ús) de les TIC a l’aula requereix en primer lloc que alumnat i professorat tingui accés a internet al centre. L’actual distribució dels ordinadors, concentrats en aules d’informàtica a les quals un professor o professora només pot anar, amb sort, una hora a la setmana, o cap si no és que pugui desdoblar el grup, no és gaire eficient. Gens efectiva. Continue Reading »

Llegeixo a un bloc d’en Joan Queralt un article la lectura del qual m’ha proporcionat una estona de plaer i reflexió. Per no perdre-li la pista, em guardo la referència.

¿De qué sirve el profesor?

Por Umberto Eco

Para LA NACION

¿En el alud de artículos sobre el matonismo en la escuela he leído un episodio que, dentro de la esfera de la violencia, no definiría precisamente al máximo de la impertinencia… pero que se trata, sin embargo, de una impertinencia significativa. Relataba que un estudiante, para provocar a un profesor, le había dicho: “Disculpe, pero en la época de Internet, usted, ¿para qué sirve?” Continue Reading »