Edu 2.0: entre Moodle i xarxa social?
Fa anys que utilitzo Moodle, abans a secundària, ara per a la formació del professorat. I ja se sap, que a allò conegut ens és fàcil trobar-li les virtuts, sobretot quan se m’ha tornat pràcticament tan transparent com la llibreta i el boli.
Moodle té algunes mancances que fa temps que li trobo. No tant per a la formació del professorat, però sí per treballar a secundària:
- Està massa centrat en “cursos”, quan a secundària estructuro en altres nivells: crèdit trimestral, projecte, tema nuclear, sessió de classe. Combinar ítems de diferent nivell estructural no és senzill.
- Hi ha poca connexió entre els cursos individuals, sense repositoris comuns de recursos i activitats amb diferents nivells d’estructuració, llevat de les preguntes de qüestionari, que es poden compartir. Això fa que la tasca de construcció compartida per part del professorat sigui complicada. No impossible, ja que es poden trobar estratègies a partir de la funcionalitat d’importació.
- Organitzar treballs grupals és possible però trobo a faltar algunes possibilitats, per exemple a l’hora de valorar i comentar-los (si es fa una tramesa a una tasca, per exemple, aquesta ha de ser encara individual) o per construir espais de col·laboració que siguin transversals i no vagin lligats a un curs concret.
- És molt textual i li falta una integració natural i fàcil de recursos de vídeo i àudio: no embedir, sinó en temps real, videoconferències i xerrades grupals de veu.
- Està molt centrat en professorat-alumnat i la integració de les famílies, tot i que no és impossible, tampoc és immediata. No hi ha un espai on mares i pares puguin seguir fàcilment el treball dels seus fills i les seves filles. Es pot fer, sí, amb enginy i dedicant-hi temps a muntar una estratègia i a mantenir-la.
- En general, falten sistemes transversals, per exemple un que permeti que cada alumne/a es construeixi el seu portafolis (de matèria, de curs), o un altre de relacionat, per fer propostes d’aprenentatge i seguiment personalitzat de cada alumne/a a través dels diferents cursos.
- La bitàcola (el bloc) no acaba de tenir la popularitat que es podria esperar, senyal que no acaba de servir per allò que havia estat pensat: un espai personalitzable i transversal que cada usuari i usuària construeix i manté viu amb allò que vol explicar, publicar i compartir.
Si bé dins els cursos hi ha elements de qualitat per a la construcció social de coneixement (els fòrums de Moodle em semblen excel·lents), hi ha pocs elements que contribueixin a la relació social entre les persones que formen la xarxa del centre. Li trobo a faltar elements de xarxa social global, de centre.
Aquests dies he estat explorant, a partir de la lectura d’una entrada de Juan J. de Haro, “Edu2.0: gestión docente“, el servei Edu2.0 (http://edu20.org) i trobo que és un producte que va en la línia de suplir algunes de les llacunes que té Moodle, tot donant-li un caràcter més social i incorporant des de l’inici les famílies, un element importantíssim que Moodle oblida. Té punts interessants que l’apropen a una xarxa social sense deixar de ser un entorn virtual d’aprenentatge tot i que, tal i com explica en Juan J. de Haro es queda una mica curt a l’hora de fomentar l’activitat social a nivell de centre i facilitar la creació de la identitat digital de l’alumnat (jo encara no l’he explorat prou, però confio plenament en el seu criteri).
Per exemple, permet crear bancs de lliçons (repositoris), i cada lliçó és una combinació de recursos i activitats empaquetades com una unitat. O bancs de recursos. Té uns nivells d’estructuració diferents a Moodle, amb classes i lliçons com a elements nucleadors.
No m’està resultant fàcil aprendre com funciona però tampoc diria que és opac, tot i que els nivells de pestanyes despisten força. És qüestió de temps i pràctica.
De moment he vist que diversos centres de Catalunya ja hi estan fent provatures (ies terrassa, http://iesterrassa.edu20.org/site, Palamós http://iespalamos.edu20.org/site, Ins. Júlia Minguell http://iesjuliaminguell.edu20.org/site, alguna escola de primària, el centre Amor de Dios,…). També és la plataforma que ha estat triada per l’escola pública virtual ecademy de Califòrnia, http://www.ecademyca.org/, que proposa itineraris d’aprenentatge personalitzats. Per cert, una escola que val la pena visitar!
En conclusió: un servei a seguir per veure com evoluciona. Se m’oblidava… no cal instal·lar res, és al núvol.
). Em sentiré molt orgullosa si finalment utilitzen els materials del curs “
