D’aquí i d’allà

Fa uns quants anys vaig crear-me un compte a eyeOS (http://ca.eyeos.org/). Semblava una d’aquestes aplicacions “web2.0″ més, però amb els anys s’ha anat consolidant i ofereix un producte realment interessant, una manera de tenir el teu ordinador arreu, sense la dependència d’una màquina concreta.
Ha treballat en col·laboració molt estreta amb l’IES Jacint Verdaguer tant per a la millora de l’escriptori com per a la creació de materials curriculars per farcir-lo, de manera que no és un entorn buit amb només eines sinó que també té continguts.

Ara posen a disposició de tots els centres que vulguin provar l’escriptori un compte per a 30 alumnes/as. A http://www.escriptori.cat i al ButlleTIC (http://phobos.xtec.cat/butlletic/?p=2962) està més explicat.

A la publicació Open Learning: The Journal of Open and Distance Learning (volum 24, 2009) hi ha alguns articles realment interessants. En concret, a “Open Educational Resources in India’s national development“, escrit per M.S. Vijay Kumar del MIT, llegeixo:

Com assegurar que els continguts educatius de qualitat estiguin disponible d’una manera confiable per al seu ús adient?

Per construir l’”ecosistema” que faci que aquests continguts estiguin disponibles és necessari:

• Repositoris distribuïts dels recursos educatius per gestionar l’adquisició, actualització i conservació del contingut educatiu.
• Aplicacions educatives com plataformes d’aprenentatge, eines per a la creació de qüestionaris, eines d’autoria i col·laboració que es puguin utilitzar als cursos i programes.
• Serveis per a la interacció, com espais d’interacció virtual que posin en contacte persones expertes amb aprenents així com centres per facilitar el contacte i el suport directe.
• Estàndards oberts que facilitin la interacció entre les diverses aplicacions i amb una varietat de recursos educatius. La utilització d’estàndards facilita la localització i contextualització de recursos i permet la integració dels sistemes acadèmics (repositoris, llibreries digitals,…). El programari de codi obert permet, a més, arribar a solucions més rendibles i sostenibles. Tenint en compte que els continguts per a l’aprenentatge en línia així com els proveïdors de serveis van en augment constant, cal centrar l’atenció en aconseguir la integració i la interoperabilitat entre les diferents aplicacions, continguts i serveis d’infrastructures, de manera que el món dels recursos educatius esdevingui menys caòtic i molts materials excel·lents deixin de romandre infrautilitzats.

Cal tenir en compte que aquestes consideracions són generals i van adreçades a l’àmbit educatiu general, no específicament a nivells preuniversitaris.

De totes maneres hi ha aspectes interessants. Què cal perquè els continguts digitals de qualitat arribin fins a l’escenari final on són utilitzats (l’aula, el domicili, les biblioteques,…)? Ho tenim? Què ens falta?

• Repositoris: Edu3.cat, edu365 (tot i que caldria fer un esforç per aconseguir que els materials que recull es puguin integrar a aplicacions educatives com blocs o entorns virtuals), també Agrega en un futur proper (?),  podríem incloure meRLí tot i que només sigui un catalogador. Avantatges: conserven el patrimoni cultural, faciliten l’accés a materials confiables i de qualitat,… Què falta acabar de polir? Dinamització, gestió de la qualitat, interconnexió, ampliació (trobo a faltar un repositori de cursos i recursos de moodle, associat al servei Agora), reconeixement d’autoria… més?
• Estàndards oberts: IMS, estàndards de catalogació (LOM a Agrega, Dublin Core a meRLí), SCORM?,…
• Aplicacions: moodle (servei Àgora), JClic, wordpress (XTECBlocs), quaderns virtuals,… i també, en un futur, Mahara, exelearning, eyeOS,… (a més d’altres clàssics com hotpotatoes, que continua mostrant el seu potencial).
• Espais per a la interacció: ai! Les xarxes socials encara no han entrat en escena llevat comptades excepcions. Pissarres compartides, sistemes de vídeo conferència,… És la part MÉS fluixa de tot l’ecosistema.

En aquest moment es parla molt de llibres digitals i de continguts educatius, sobretot perquè alguna cosa s’hi haurà de posar als portàtils que l’alumnat tindrà! Algunes referències que vaig seguint:

1. http://llibresdigitals.wikispaces.com/
2. http://imae.wikispaces.com/

En el debat actual llibres digitals vs. continguts educatius la meva percepció és que ens trobem en l’inici d’un punt de divergència i els dos escenaris possibles són

• ESCENARI 1: continguts educatius oberts. Ofereix més autonomia als centres i al professorat, dóna més llibertat i és més flexible, per exemple a l’hora de triar els continguts i els sistemes per visualitzar-los i fer el seguiment de l’alumnat (aules virtuals com moodle).
• ESCENARI 2: llibres digitals. Si segueixen els models editorials actuals (del passat) el veig com un escenari captiu en el qual els continguts van lligats al sistema de visualització i seguiment, és a dir, la plataforma educativa, de manera que el centre perd possibilitat de tria. Problemes addicionals:
  • Si la plataforma on els materials han de ser visibles s’ha d’instal·lar al centre, quin centre en tindrà més d’una? Implica això que TOTS els llibres digitals de totes les matèries i nivells seran de la mateixa editorial?
  • I si la plataforma no s’ha d’instal·lar al centre sinó que és a servidors de l’editorial, quin ample de banda caldrà per què tot l’alumnat hi pugui entrar i treballar? Ho desconec, són problemes tècnics que van més enllà del meu coneixement, però això no treu que ho vegi complicat.

Què podem fer per facilitar el primer escenari? Reforçar els elements que ja hi són (repositoris, aplicacions,…) assegurant la qualitat i interoperabilitat, donant suport (formació). I, fonamental, construir espais per a la col·laboració i l’intercanvi. Qui ha de crear aquests espais, coordinar-los i dinamitzar-los?
Hi ha una part que correspon al Departament d’Educació, sobretot relacionada amb iniciatives que ja han esdevingut institucionals (per exemple el servei Agora/moodle: crear un repositori i lloc d’intercanvi de cursos fets amb moodle, preguntes de qüestionaris,… de la mateixa manera que existeix el repositori de JClics, tot i que l’imagino evolucionat cap a un model més dinàmic i participatiu).
Una altra part ha de correspondre a les editorials, que han de trobar un model de negoci efectiu. Com? No ho tinc clar del tot, però espero que no faci dels centres educatius mercats captius.

En qualsevol cas, m’agradaria veure un escenari més tirant a l’1.

Les presentacions han mort… visca les presentacions!

No sé si heu tingut aquesta sensació, però en veure una presentació “tradicional” em sento com una burra amb orelleres. I es que una de les limitacions més importants és la linealitat i no només a l’hora de veure-les, sinó també mentre les elabores, endavant i enrere, canviant d’un ordre a un altre que no acaba de ser el millor. Altres limitacions són la manca de perspectiva i la fragmentació del discurs a les quals s’hi afegiria la manca de profunditat, tot al mateix nivell o, com a màxim, a dos nivells de llistat.

Prezi, http://prezi.com, és una concepció completament diferent, un zoom sense limitacions de profunditat que ens permet fragmentar i ampliar, aprofundir i recuperar la perspectiva, la presentació global de les nostres idees i entrar en detalls, la navegació lineal i l’exploració lliure. I tot això sense instal·lar res, des del navegador, i amb un editor fàcil-fàcil, intuïtiu i sense opcions innecessàries, com a mi m’agrada. Si voleu un exemple, visiteu aquesta presentació, impressionant per començar a copsar-ne el potencial: http://prezi.com/28958/view/#<wbr>152

Anant més enllà, prezi es pot utilitzar també per elaborar materials didàctics, ja me’ls imagino: del paisatge a l’ecosistema, a la planta, la cèl·lula, recuperem l’entorn, el clima,… Tot un viatge! I fàcil, el més important és tenir coses a dir i saber-les estructurar. Per fi, un “llapis” que fa que sigui més important el contingut que l’eina.

Això sí, no és programari lliure, però es pot crear un compte gratis amb 100 MB d’espai. I el visualitzador es pot descarregar per no dependre d’internet.

Descobert al twitter, on segueixo en Joan Queralt.

No és que no estigui, és que darrerament el temps d’escriure se m’en va a aquesta discussió del congrés “Internet en el aula” (bé, de la xarxa socialEn el Blackjack cada color corresponde a un valor diferente de apuesta; los valores varian de online poker en casino. paral·lela): Valoración de los materiales TIC

Aquestes vacances d’hivern vaig elaborar els materials per a un curs de formació del professorat que oferim dins l’Escola Virtual d’Hivern Espiral.

La meva intenció és anar passant els materials, quan vagi tenint temps, a l’espai que tinc a wikispaces, tot i que no acabo de sortir-me’n amb un editor tan limitat per donar un aspecte que m’agradi al text.

De moment he posat ja el primer mòdul, que es pot trobar a: Ús didàctic de la Viquipèdia.

Ho és, un pdf en youtube o és irònic? Jo no hi tinc clar.

Si és el primer és un fantàstic exemple del que no han de ser els recursos educatius en línia (i n’hi ha 39 vídeos com aquest!):

El curs ja ha començat i el llibre de text encara és una referència necessària a les aules. Al centre on m’incorporo utilitzen una nova edició d’un llibre que ja coneixia, “Biologia i Geologia” de 3r d’ESO de l’editorial Cruïlla. L’edició anterior incloïa, a una de les seccions finals de cada unitat, enllaços a pàgines web relacionades amb el tema corresponent. URLs, directes i clares.

La nova edició, adaptada al nou currículum, ho fa diferent: Continue Reading »

L’Open University va crear l’any 2005 l’espai OpenLearn amb l’objectiu de fer disponibles a internet materials educatius de qualitat. Realment hi ha molts materials i molt bons, però en anglès.

L’avantatge és que aquests materials estan a la disposició d’educadors per a poder-los traduir a LabSpace.

Aquest estiu vaig començar amb el curs “Mitosi i meiosi”, que està disponible en català a http://labspace.open.ac.uk/course/view.php?id=3173 (hi ha també una còpia a http://www.aulatres.net/moodle/course/view.php?id=29).

Espero utilitzar-lo aquest curs. Si l’utilitzeu us estaré agraïda si em feu arribar les errades de traducció, algunes de les quals ja he començat a trobar…

Fa uns dies Octeto va tornar a recordar-nos que la Open University ha alliberat des de ja fa un temps materials didàctics sota llicència Creative Commons. Els materials estan disponibles a LearningSpace per a consultar i utilitzar i a LabSpace per baixar una còpia del curs per tal de restaurar-la al propi espai moodle, adaptar-la, traduir-la,… (això sí, amb la mateixa llicència Creative Commons).

Per accedir als materials s’hi ha d’anar a través de LabSpace, no de LearningSpace (tot i que els cursos semblen iguals anant-hi des dels dos llocs), i prèviament cal haver-se creat un compte d’usuari/ària.

Fa dos dies em vaig baixar el curs de “Mitosi i meiosi“, que he començat a traduir a Aula3 i que està obert a la consulta (accediu-hi com a visitats) i a la col·laboració (creant-vos un compte d’usuari).
Els cursos es basen en pàgines web que inclouen preguntes per a la reflexió, i no inclouen moltes “activitats moodle”, però es poden adaptar fàcilment i la informació que contenen és rigorosa i està ben seqüenciada, amb imatges força il·lustratives (almenys en els casos que he consultat). Quan acabi amb aquest aniré pel següent que m’ha cridat l’atenció, “Pain and aspirine“.

Avui m’ha arribat per correu una presentació d’aquelles que intenten que millorem com a persones, en aquest cas fent-nos veure la nostra petitesa. Com que aquesta té aplicacions didàctiques m’he permès la llicència de millorar-la una mica i posar les etiquetes en català.

També he cercat les fonts originals de les imatges que, si no m’he equivocat, es poden trobar a dos llocs: livephysics (tres primeres imatges) i la pàgina de Roger Olson (dues darreres imatges).