Una jornada de formació a l’Escola de l’Administració Pública de Catalunya. És possible? Doncs sí. De 9.30 a 18 h el temps ha passat no volant, lliscant suaument sobre teclats, pantalles, paraules, rostres, idees. És clar que l’organitzava la Laia Martín (suport i idees tècniques d’en Xbelanch).
El destil·lat de la jornada és a http://twubs.com/eapc; el pòsit aviat, amb les conclusions que compartirem de les sessions de la tarda.
M’ho he passat molt bé dient “mentides” o “embolicant”, segons com es miri (el meu malnom a twitter és “liar”, bé, de fet “li_ar”).
Han sorgit moltes idees que ara vull pair i agrupar, allò que es diu “sistematitzar”, però em quedo de moment amb algunes:
En totes les idees que s’han anat desplegant hi ha una paraula que no ha sortit: responsabilitat. No només d’allò que escrivim sinó de les nostres accions. I entre aquestes hi ha l’error d’omissió. Per exemple, en EVAs, trobar una pregunta de la qual sabem la resposta i no dir res. Com ha dit en Màrius Serra, allò que escrivim roman. Però allò que no fem també. Per exemple, la Viquipèdia és una obra col·laborativa oberta, de tothom, i no corregir una errada és una falta d’omissió de responsabilitat. Ho vulguem o no la Viquipèdia és una responsabilitat col·lectiva que tenim i no podem renunciar a aquesta responsabilitat. Com deia la Llucieta Canyà al 1934, les dones tenim el vot i no podem renunciar a aquest dret que és, alhora, una responsabilitat. Màrius, si trobes errades a la teva biografia, qui millor que tu pot esmenar-les? (o com aquell historiador que a un article al Punt Diari deia, referint-se al que segons ell és una interpretació errònia “… i a la Viquipèdia encara diu…”)
L’onada 2.0 arriba a l’educació. Espereu i veureu què passa… (Dolors Reig, El caparazón)
Un altre exemple del Principi de Pareto: el 80 % dels pressupostos es dediquen a aprenentatge formal quan el 80 % del que aprenem és de manera informal.
La legislació actual dels drets d’autoria “beu” de principis conceptuals progressistes de finals del segle XVIII. Cal una renovació de base, un canvi de paradigma, una revolució kuhneana.
Continuarà… quan tingui un teclat i una pantalla més grans, m’hi estic deixant els dits i la vista!!!
Els darrers mesos m’ha mantingut ocupada la coordinació, en nom d’Espiral, i de manera conjunta amb en Xavi Suñé, d’un postgrau que s’ofereix a la UOC, en col·laboració amb l’associació Espiral.
Des de l’Associació Espiral tornem a obrir cursos de formació del professorat, recollits al web de l’escola d’hivern. Una de les novetats que més m’atrau és que a aquesta edició d’hivern hi ha un curs dedicat especialment a alumnat i les seves famílies. Ja tinc ganes de veure’l en marxa!
Un vídeo senzillet per començar a pensar, ara sí, en la web semàntica, després d’haver-ne sentit a parlar, sovint d’una manera molt vaga i poc definida.
Ja està a punt a punt la nova edició de l’escola virtual que organitza l’associació Espiral, amb la qual col·laboro. Aquesta vegada estrenem amb molta il·lusió l’Escola Virtual d’Hivern (o s’hauria de dir Escola d’Hivern Virtual?), amb algunes novetats (com el curs sobre la Viquipèdia) i consolidació de novetats (second life).
Als cursos en línia que faig sempre (sempre) m’agrada dir que no hi ha dubte tan petit que no mereixi ésser resolt. I és que un dels problemes dels cursos no presencials (i també de les classes presencials) és la vergonya, la vergonya de preguntar allò que creiem que és una tonteria i que els nostres companys de curs segur-segur que saben de sobres. “Com gosaré ara, quan ja portem tres setmanes de curs, preguntar què és un fitxer?” (per exemple). Continue Reading »
Avui he fet la darrera sessió d’un curset de formació sobre moodle a un centre educatiu. Al final, cel·lebrant una mica les properes vacances i el final del curset, hem estat xerrant una mica d’aquí i d’allà.
M’he quedat rumiant sobre el que ha dit una professora que té dificultats per posar-se al dia en l’ús de les TIC. És d’una fornada anterior a la meva, ja porta molts anys com a professora i comentava que el departament no pot pretendre que ara, en pocs anys, arribi a tenir suficient formació en TIC. Anirà fent (i sóc testimoni que ho fa amb interès i perseverança) però la dificultat és gran. Continue Reading »
La web 3.0 ja comença a ensenyar la pota, i més, sota la porta. Uf! És urgent que aconsegueixi entrar a second life per fer com fan els gats quan arriben a una habitació nova: reconèixer l’entorn. Però encara no he aconseguit instal·lar-me el programa i que em funcioni! De moment només he pogut entrar dues vegades des d’altres ordinadors que no són els meus, però abans de la primavera m’he proposat explorar de manera més decidida.
La presentació de Tracy Kennedy ha estat un altre esquer:
Tots els números m’han fet il·lusió, però aquest especialment perquè conté una entrevista a una persona que em va fer pensar molt sobre què vol dir “aprendre”, Javier Martínez Aldanondo. Em refereixo a Bits9, la publicació de l’associació Espiral.
