Reflexions diverses, personals, sobre educació (que és part de la meva professió), llibres, viatges i altres plaers.Posts RSS Comments RSS
L’associació Espiral torna a convocar el premi Edublogs, que arriba enguany a la seva tercera edició.
Al bloc del premi s’aniran publicant els blocs candidats, entre avui i el dia 3 d’abril. Per participar només cal proposar un bloc i omplir el formulari.
Juan Dols, mestre, ha començat un bloc que té per nom COCO (Actividades COnstructoras de COnocimiento). A aquest bloc inclou reflexions i referències teòriques (per exemple sobre els centres d’interès i Decroly o sobre per què utilitzar les CoCo) i ens presenta la primera CoCo mentre explica els objectius, les limitacions, les perspectives.
Fins aquí, un bloc que podríem dir estàndard, centrat en un tema educatiu que va desgranant el seu autor. Però el primer CoCo que presenta també és un bloc i, pel que veig, cada CoCo serà un bloc independent dels altres.
El primer CoCobloc, dedicat a “La fuerza”, consta de quatre etapes, cadascuna una entrada del bloc, que suposo que seran comunes a la resta de CoCos seguint l’esquema OCIE (“O: Observar / Oir | C: Corresponder / Conocer | I: Investigar / Integrar | E: Evaluar / Extrapolar”):
Em sorprén l’enginy, la capacitat d’adaptació a les nostres necessitats d’allò que tenim a l’abast. I ben mirat, per què no? Sempre accessible (si la deesa internet, el déu ample de banda i els àngels del maquinari ho permeten), plàstic, actualitzable, amb integració senzilla del multimèdia, el puc compartir amb el món,… I, sobretot, és fàcil! Aquest ha estat l’element clau de l’èxit dels blocs, la seva facilitat d’ús.
Imagino que estic utlitzant aquesta activitat a l’aula: l’alumnat consulta els recursos, els discutim a classe, fa els comentaris que puc revisar, les hotpotatoes per autoavaluar-se (i que m’avisin quan els surti la qualificació per prendre nota si ho considero oportú). I quan canvio de grup esborro els comentaris i tornem a començar. Pràctic? Si em funciona sí.
Un bloc per a cada centre d’interès… És un malbaratament de recursos? Quatre entrades per bloc? Això sí, reutlitzable!
Darrerament l’educació ha passat a primer pla en els mitjans de comunicació arran de l’Informe PISA, de l’estudi sobre el professorat a Catalunya elaborat per la Fundació Jaume Bofill o de la vaga de docents convocada per a rebutjar les Bases de la nova llei d’educació de Catalunya.
Creiem que és una oportunitat per a convertir aquesta actualitat en un moment de reflexió i d’acció positiva en favor de la millora de l’educació del nostre país.
Un grup de docents ens hem proposat fer-ho a través dels nostres blocs mitjançant una proposta oberta a la participació de tothom:
Etiqueta de l’escola que volem. Una proposta col·lectiva basada en aportacions positives, personals i creatives sobre l’educació que volem d’aquí a 10 anys. Siguis del col·lectiu de pares, de mestres o d’estudiants, participa i fes sentir la teva veu a través del teu bloc.
Les propostes que vulguin acollir-se a aquesta denominació procurant que tinguen aquestes característiques:
1. Propostes positives, no crítiques. No parlem de l’educació que tenim, sinó de la que volem. Somia i proposa: el futur el construïm entre tots.
2. Propostes personals, no refetes. No enllacis articles interessants, opinions d’altres, referències alienes, sinó enriqueix-los amb la teva aportació. Sigues personal i glossa, comenta, proposa segons el teu propi punt de vista.
3. Propostes creatives, no convencionals. No podem canviar les coses si ho fem tot igual que ho hem fet fins ara. Cal començar a pensar de noves maneres. Crea i explora, les noves situacions demanen noves idees.
Si la teva aportació reuneix les tres característiques, sigui breu o extensa, plena de seny o bé de rauxa, etiqueta-la escola2018. Afegeix també altres etiquetes que orientin sobre el tipus de contingut: proposta, referència, bona pràctica, reflexió, etc.
Et convidem a publicar-la també en aquest bloc col·lectiu. Un bloc que recollirà totes les aportacions que s?hi vulguin incorporar.. Un bloc que recollirà totes les aportacions que s’hi vulguin incorporar.
Com fer-ho:
1. Escriu la teva aportació en un correu electrònic.
2. Posa el títol del teu post en l’assumpte del correu que ens envies.
3. Al peu del correu, escriu escola2018 (i en cas que tingues bloc, l’adreça amb un hipervincle al post original).
4. Envia el correu a educadorsblocaires.escola2018 [aquí va l'arrova sense espais] blogger.com
5. Visita Escola 2018, el bloc col·lectiu.
6. Llegeix la teva aportació!
7. No cal, doncs, tenir un bloc per a fer aportacions: envia un correu electrònic i les tecnologies faran la resta.
Si també vols ajudar-nos a difondre la campanya, afegeix el rètol al teu post o al teu bloc.
Moltes gràcies!
Aquesta iniciativa col·lectiva culminarà en una Trobada d’educadors blocaires.
L’organització Lacenet celebra enguany el seu 10è aniversari i s’ha ofert a acollir aquesta trobada el dissabte 17 de maig a Callús (Manresa).
Si tens un bloc i vols trobar-te amb altres educadors, no hi pots faltar!
Per assistir-hi, adreça’t al wiki que hem preparat per acollir-la. En ell anirem publicant les darreres novetats i l’organització definitiva de la trobada d’educadors blocaires.
Una salutació molt cordial de l’equip impulsor de la proposta ESCOLA2018 i organitzador de la trobada,
Ramon Barlam
Marià Cano
Boris Mir
Irene Pelegrí
Anna Pérez
Àngel Solans
Artur Tallada
Els dies 1, 2 i 3 de febrer la Associació Espiral ha estat convidada al congrés “Entretod@s: redes de innovación”, que s’ha celebrat a Madrid i que ha estat organitzat pel Ministerio de Educación y Ciencia i la Universitat de Salamanca. Ja en parlaré, dels objectius, del que he vist, après i compartit.
Però avui no volia plegar sense recollir un moment que m’ha resultat xocant, com a molts dels qui ens trovàvem a la sala. Una de les persones organitzadores ha donat com exemple el que podia costar el manteniment i gestió d’un portal com el d’INNOVA, eix entorn el qual s’haurien d’articular les xarxes d’innovació per compartir i crèixer. Es veu que el manteniment d’un portal com el d’INNOVA, durant un any, costa al voltant de 100.000€ entre allotjament, webmàster i tècnics (perquè dels continguts ens encarreguem les pròpies xarxes participants).
Ha estat xocant perquè ho ha dit a una taula en la qual Aulablog ha presentat allò que ha fet i fa: fer xarxa d’una manera eficaç, consolidada i amb futur. Aulablogs (El Tinglado, Planeta Educativo,…) s’havia constituït avui mateix com a associació, amb un capital social de… 55€. Doncs això, xocant: hi ha nivells on l’escala dels diners és diferent.
Per cert, enhorabona a Lourdes Barroso, Isidro Vidal, Charo Fernández, Víctor Cuevas, Carlos Santos, José Cuerva, Ángel Puente i… al soci, Ángel Sáez i molta sort en aquest nou camí 
Ja torna el premi Edublogs, en la que serà la seva segona edició. I ha començat amb moltes ganes: la segona entrada, de Alejandro Valero, Los temores del bloguero, és tota una lliçó. Sabeu què se sent quan es llegeix un llibre i l’autor va explicant allò que et passa? Sabeu el pessigolleig mental de saber que algú té dins la seva ment els mateixos pensaments que tu? Doncs això…
En Xavi em passa un meme (o mem?) que consisteix en fer una foto de l’escriptori del meu ordinador.
Primer pensava (com en Xavi)… i quin interès té això? Però després m’he adonat d’un detall: des de fa dos mesos el meu escriptori és completament diferent:
I és que m’he passat a Linux. Vaig trobar una botiga on podies comprar l’ordinador sense sistema operatiu, em van deixar un CD autoinstal·lable, el vaig posar al lector i… es va instal·lar sol! No és que en sàpiga molt, de fet quan tinc problemes depenc gairebé sempre de la bona voluntat dels amics (Jordi F, gràcies per tot ) però al final he deixat la mandra enrere i he fet el salt.
Una de les coses que he observat amb aquest canvi és que tenia l’escriptori de windows ple d’un munt d’icones que no utilitzava per a res: documents que mai vaig llegir, programes que amb prou feines si vaig xafardejar alguna vegada… Ara el que tinc són ítems oblidats, que algun dia haig d’esborrar, un d’ells un accés a Second Life que no goso eliminar per si de cas faig malbé la instal·lació del programa.
Ara tendeixo a tenir-ho tot a la xarxa i no trobo a faltar res. Bé, sí, el programa Hotpotatoes, que finalment vaig aconseguir mig instal·lar (però funciona) gràcies als consells d’en Jordi.
De manera que us animo a fer el canvi: no passa res, no es perd res i hi ha programes per fer les mateixes coses i altres. Això sí, els amics s’agraeixen en alguns moments.
A qui passo aquest meme?
A en Jordi, per l’ajuda
A Lu, que em fa curiositat veure com organitza l’escriptori (espero que no t’arribi en un moment molt ple de feina!)
A Bea… hi ha alguna imatge poètica?
