D’aquí i d’allà

A la publicació Open Learning: The Journal of Open and Distance Learning (volum 24, 2009) hi ha alguns articles realment interessants. En concret, a “Open Educational Resources in India’s national development“, escrit per M.S. Vijay Kumar del MIT, llegeixo:

Com assegurar que els continguts educatius de qualitat estiguin disponible d’una manera confiable per al seu ús adient?

Per construir l’”ecosistema” que faci que aquests continguts estiguin disponibles és necessari:

• Repositoris distribuïts dels recursos educatius per gestionar l’adquisició, actualització i conservació del contingut educatiu.
• Aplicacions educatives com plataformes d’aprenentatge, eines per a la creació de qüestionaris, eines d’autoria i col·laboració que es puguin utilitzar als cursos i programes.
• Serveis per a la interacció, com espais d’interacció virtual que posin en contacte persones expertes amb aprenents així com centres per facilitar el contacte i el suport directe.
• Estàndards oberts que facilitin la interacció entre les diverses aplicacions i amb una varietat de recursos educatius. La utilització d’estàndards facilita la localització i contextualització de recursos i permet la integració dels sistemes acadèmics (repositoris, llibreries digitals,…). El programari de codi obert permet, a més, arribar a solucions més rendibles i sostenibles. Tenint en compte que els continguts per a l’aprenentatge en línia així com els proveïdors de serveis van en augment constant, cal centrar l’atenció en aconseguir la integració i la interoperabilitat entre les diferents aplicacions, continguts i serveis d’infrastructures, de manera que el món dels recursos educatius esdevingui menys caòtic i molts materials excel·lents deixin de romandre infrautilitzats.

Cal tenir en compte que aquestes consideracions són generals i van adreçades a l’àmbit educatiu general, no específicament a nivells preuniversitaris.

De totes maneres hi ha aspectes interessants. Què cal perquè els continguts digitals de qualitat arribin fins a l’escenari final on són utilitzats (l’aula, el domicili, les biblioteques,…)? Ho tenim? Què ens falta?

• Repositoris: Edu3.cat, edu365 (tot i que caldria fer un esforç per aconseguir que els materials que recull es puguin integrar a aplicacions educatives com blocs o entorns virtuals), també Agrega en un futur proper (?),  podríem incloure meRLí tot i que només sigui un catalogador. Avantatges: conserven el patrimoni cultural, faciliten l’accés a materials confiables i de qualitat,… Què falta acabar de polir? Dinamització, gestió de la qualitat, interconnexió, ampliació (trobo a faltar un repositori de cursos i recursos de moodle, associat al servei Agora), reconeixement d’autoria… més?
• Estàndards oberts: IMS, estàndards de catalogació (LOM a Agrega, Dublin Core a meRLí), SCORM?,…
• Aplicacions: moodle (servei Àgora), JClic, wordpress (XTECBlocs), quaderns virtuals,… i també, en un futur, Mahara, exelearning, eyeOS,… (a més d’altres clàssics com hotpotatoes, que continua mostrant el seu potencial).
• Espais per a la interacció: ai! Les xarxes socials encara no han entrat en escena llevat comptades excepcions. Pissarres compartides, sistemes de vídeo conferència,… És la part MÉS fluixa de tot l’ecosistema.

En aquest moment es parla molt de llibres digitals i de continguts educatius, sobretot perquè alguna cosa s’hi haurà de posar als portàtils que l’alumnat tindrà! Algunes referències que vaig seguint:

1. http://llibresdigitals.wikispaces.com/
2. http://imae.wikispaces.com/

En el debat actual llibres digitals vs. continguts educatius la meva percepció és que ens trobem en l’inici d’un punt de divergència i els dos escenaris possibles són

• ESCENARI 1: continguts educatius oberts. Ofereix més autonomia als centres i al professorat, dóna més llibertat i és més flexible, per exemple a l’hora de triar els continguts i els sistemes per visualitzar-los i fer el seguiment de l’alumnat (aules virtuals com moodle).
• ESCENARI 2: llibres digitals. Si segueixen els models editorials actuals (del passat) el veig com un escenari captiu en el qual els continguts van lligats al sistema de visualització i seguiment, és a dir, la plataforma educativa, de manera que el centre perd possibilitat de tria. Problemes addicionals:
  • Si la plataforma on els materials han de ser visibles s’ha d’instal·lar al centre, quin centre en tindrà més d’una? Implica això que TOTS els llibres digitals de totes les matèries i nivells seran de la mateixa editorial?
  • I si la plataforma no s’ha d’instal·lar al centre sinó que és a servidors de l’editorial, quin ample de banda caldrà per què tot l’alumnat hi pugui entrar i treballar? Ho desconec, són problemes tècnics que van més enllà del meu coneixement, però això no treu que ho vegi complicat.

Què podem fer per facilitar el primer escenari? Reforçar els elements que ja hi són (repositoris, aplicacions,…) assegurant la qualitat i interoperabilitat, donant suport (formació). I, fonamental, construir espais per a la col·laboració i l’intercanvi. Qui ha de crear aquests espais, coordinar-los i dinamitzar-los?
Hi ha una part que correspon al Departament d’Educació, sobretot relacionada amb iniciatives que ja han esdevingut institucionals (per exemple el servei Agora/moodle: crear un repositori i lloc d’intercanvi de cursos fets amb moodle, preguntes de qüestionaris,… de la mateixa manera que existeix el repositori de JClics, tot i que l’imagino evolucionat cap a un model més dinàmic i participatiu).
Una altra part ha de correspondre a les editorials, que han de trobar un model de negoci efectiu. Com? No ho tinc clar del tot, però espero que no faci dels centres educatius mercats captius.

En qualsevol cas, m’agradaria veure un escenari més tirant a l’1.

Etiquetes:continguts digitals, educació, estàndards oberts, llibre digital, materials, OER