D’aquí i d’allà

Avui llegeixo al diari l’article “Radiografia amb targetes grogues“, de Joan Majó i em quedo amb una frase i amb la seva complementària:

“… sembla que la creativitat es consideri una amenaça o un problema a l’interior del sistema educatiu, i això fa que més endavant pugui fallar un dels elements fonamentals del procés d’innovació.”

“… la creativitat en totes les àrees de la vida social i econòmica és la clau del benestar futur. Estimular-a és un deure i reprimir-la suposaria un greu error.“

A Catalunya estem en una mala posició i retrocedint en competitivitat i innovació, i retrodecim tant si prenem com a referència l’estat espanyol o la unió europea.

Llavors em vénen al cap converses sobre currículums carregats de dades i fets, que fan que treballar amb l’alumnat utilitzant metodologies diferents a la classe “clàssica” d’explicació – memorització – repetició sigui encara complicat i que al final sempre hi hagi algun company que et digui: “sí però, d’aquesta manera, al final no aprenen a dividir polinomis”. I qui diu dividir polinomis diu el nom i les funcions dels orgànuls cel·lulars o fer una anàlisi sintàctica. No entro en si es necessari o no saber aquestes coses, al cap i a la fi la major part de les persones adultes som bons professionals sense saber-les, però que aprendre-ho hagi de ser la finalitat de l’educació, d’hores i hores asseguts a pupitres mirant pissarres, grinyola molt.

Reprimir la creativitat continua essent un dels grans errors del sistema educatiu. Ens costa entendre-ho perquè nosaltres hem estat educats en un sistema que encara la reprimia més i tenim confiança en la memorització i repetició, que al cap i a la fi ens ha permès arribar on som. Ens cal obrir les nostres ments, aprendre molt per poder continuar exercint com a professionals de l’educació.

Etiquetes:creativitat, currículum, educació