D’aquí i d’allà

Tres històries que recentment m’han arribat (de vegades des del passat) en les quals la protagonista acaba morint atropellada: “Los amantes del círculo polar”, “La vida de los otros” i “L’elegància de l’eriçó”.

En llegir el llibre, la tercera història, gairebé que em cau de les mans per pura al·lèrgia. No m’agraden aquests finals en els quals veig més la mà de l’autor o autora que no pas la pròpia història.

Pensant això em sorprenia que dues de les històries m’haguessin arribat en forma de pel·lícula i una en forma de llibre. El cinema, els àudiovisuals en general, ocupen un nínxol cultural a la nostra societat molt més ampli que la literatura. En canvi, està pràcticament oblidada al currículum. Per què hi ha una matèria de llengua i literatura i no una altra de llengua i cinema? Per què continuem ensenyant i donant més pes als autors i autores històrics que als actuals? L’escola ha de preparar per comprendre la societat en la qual vivim. Sí que és cert que cal conèixer els orígens. Però… abans o després? Els orígens (i parlo per mi) només són rellevants quan me’ls pregunto des d’una realitat que conec. Identifico referències, sento curiositat per saber de què em parlen. Però si el present és desconegut, quin lligam té amb mi el passat?

Aquests currículums carregats de passat… De vegades tinc la sensació que estan tan poc actualitzats per pura mandra de repensar-los. És més fàcil anar afegint.

Etiquetes:cultura àudiovisual, currículum, escola