D’aquí i d’allà

Dimarts vaig veure, a una sessió de cinema i sopar del cine Alexandra, “Bienvenido Mr. Chance”. L’havia vista d’adolescent i no recordava gaire cosa, llevat el posat com al·lucinat d’en Peter Sellers.

A més del personatge del metge, que simbolitza la raó, l’únic personatge que observa i treu conclusions a partir de les seves observacions, l’únic que coneix la veritable raó d’en Chance, m’ha vingut a la ment un altre paral·lelisme.

Fa uns anys vaig arribar a la conclusió que hi ha dos tipus extrems de persones: les catalitzadores i les “quenchers” o bloquejants. A banda, hi ha un munt de persones neutres. Neutres completament.

En Chance Gardener és un catalizador extrem, en estat pur, posseeix el 100 % d’aquesta qualitat. Les persones catalitzadores ajuden a qui està al seu voltant a concretar pensaments, a expresar idees, a anar més enllà d’on sospitaven que podien arribar. A la pel·lícula les persones entenen els seus propis pensaments a la llum de les paraules d’en Chance, el personatge que possibilita la catàlisi que fa que les idees vagues i inconcretes, reaccionin entre elles i amb d’altres d’inconegudes i prenguin forma. Quan el president parla de les arrels de la indústria, quan l’Eve sent la passió que l’envaeix i arrossega, quan en Ben viu la pau de morir o quan l’ambaixador rus sent el plaer de trobar amb qui compartir una predilecció literària, el misteri de la catàlisi està esdevenint.

M’hi he trobat de vegades al costat d’aquestes persones i sento com els meus pensaments flueixen, es tornen fàcils i coherents, prenen formes concretes, expressables. Fins i tot una vegada em vaig trobar amb una persona que va arribar a fer-me viure una experiència de realitat duplicada, com un viatge astral. Ja fa molts anys, jo en tenia 17 i treballava a una botiga de macrobiòtica on aquesta persona va venir a comprar. Suposo que si algú hagués gravat la situació les imatges només haurien mostrat una joveneta que despatxava productes dietètics a un home d’uns 30 anys. Però interiorment jo era una àliga volant dins una vall oberta marcada per dues rengleres de muntanyes boscoses. L’experiència m’ha retornat al llarg dels anys en alguns somnis que han estat pur plaer.

En canvi hi ha altres persones davant les quals el discurs no arriba a formar-se, neix interromput, esmicolat, i els fragments no arriben a unir-se ni poden estirar d’altres. Persones bloquejants.

Una característica: les persones catalitzadores poden parlar molt o poc, però escolten; les persones bloquejants no escolten, encara que parlin poc. Tot i així, es tracta d’una caracteristica profunda, innata, que va més enllà una aparença o d’un comportament. I una persona, que no sigui 100 % catalizadora ni 100 % bloquejant, pot ser catalizadora davant algunes persones i absolutament bloquejant per a d’altres.

Tinc tendència a gaudir de les lectures que faig però també a oblidar ràpid. Una font de lectura que m’acompanya i em fa passar bones estones des de la dècada dels 80 és la revista Investigación y Ciencia.

Fa uns anys, al 2005, vaig llegir un article d’aquells que va deixar un pòsit permanent: “El mite de l’autoestima”. En algunes ocasions he explicat a l’aula una de les experiències que recull.

L’article comença amb aquesta frase: “Existeix la creença que l’autoestima té un paper fonamental en la salut psicològica”. Com a conseqüència s’han fet nombroses campanyes per potenciar l’autoestima de les persones. Al 1989 es va fer un estudi a Califòrnia que va concloure que un gran nombre dels problemes socials arrelen en la baixa autoestima d’una bona part de la població. La resta de l’article fa una revisió intensa d’estudis posteriors que refuten aquesta conclusió poc fonamentada. A canvi, el panorama que es dibuixa és completament diferent:

• No hi ha correlació entre la baixa autoestima i l’agressivitat. Al contrari, en un estudi sobre agressivitat escolar, els nens o les nenes que agredeixen solen tenir una opinió favorable, fins i tot exageradament bona, de sí mateixos/es.
• Tampoc hi ha correlació entre baixa autoestima i consum d’alcohol i altres drogues. Les motivacions són diverses, des de cercar emocions a fugir de la infelicitat, però en qualsevol cas no mostren una relació causal amb l’autoestima. Així doncs, reforçar l’autoestima no necessàriament evitarà que les persones caiguin en la drogadicció.
• Potenciar l’autoestima no implica una millora del rendiment escolar i laboral.

En aquest punt explica una experiència que es va fer a la Universitat Commonwealth de Virginia, amb estudiants de psicologia. Es va dividir el conjunt d’estudiants amb qualificacions baixes en dos grups: a cada grup se li enviava setmanalment un correu electrònic. A un dels grups els missatges pretenien reforçar l’autoestima; a l’altra, fomentar la responsabilitat personal.

Exemple de missatge al grup 1:

Per què les notes són bones o dolentes?

Investigacions recents mostren que quan es tornen als estudiants els exàmens corregits i qualificats, tendeixen a perdre la confiança en sí mateixos i diuen coses com “No serveixo per això”, “Sóc un inútil” o “Aquí totes són millors que jo”.

Altres estudis donen a entendre, en canvi, que els i les estudiants que tenen una autoestima elevada no només tenen bones notes sinó que conserven la serenitat i la confiança en sí mateixos.

A un dels treballs de recerca es va demanar als i les estudiants que escriguessin allò que passava per les seves ments quan tractaven de treure millors notes. Les persones que van aconseguir millorar a cada examen pensaven:

“Estic orgullosa de mi mateixa”

“Sóc capaç de fer-ho”

“Sóc un dels millors de la facultat”

“Estic satisfet amb mi mateix”

Els i les estudiants que no van progressar pensaven:

“M’avergonyeixo de mi mateixa”

“No mereixo anar a la universitat”

“Sóc un inútil”

CONCLUSIÓ: mantingues el cap -i l’autoestima- ben alts.

Exemple de missatge al gup 2:

Per què les notes són bones o dolentes?

Investigacions recents mostren que quan es tornen als estudiants els exàmens corregits i qualificats, tendeixen a culpar de les seves males notes a factors externs. Diuen coses com: “L’examen era massa difícil”, “No ho havíem estudiat a classe” o “Les preguntes eren molt rebuscades”.

Altres estudis donen a entendre, en canvi, que els i les estudiants que es preocupen i es responsabilitzen de les seves qualificacions no només obtenen millors notes sinó que també aprenen que controlen personalment el seu rendiment escolar.

A un dels estudis es va demanar que escriguessin allò que pensaven quan tractaven de treure millors notes. Aquelles persones que van aconseguir millorar a cada examen pensaven:

“M’haig d’esforçar més”

“Si em concentro m’aprendré la lliçó”

“Puc controlar allò que em passa a classe”

“Sé que puc fer-ho”

Els i les estudiants que no van progressar pensaven:

“No és culpa meva”

“Aquest examen era massa difícil”

“No serveixo per això”

CONCLUSIÓ: pren el timó de la teva vida

—————————-

Quin va ser el resultat? les notes del primer grup van caure per sota del 50 % (van suspendre); les del segon van pujar al 62 % (un aprovat just).

Això sí: sembla que hi ha una correlació (tot i que no clarament objectiva ja que els estudis es basen en una percepció subjectiva de la felicitat) entre l’autoestima elevada, l’habilitat d’iniciar relacions personals i la felicitat.

Per cert, que a l’article surt un terme ben curiós que no sé si acabar-me de creure: la “floquinaucinihilpilificación”, que es refereix a la tendència a desdenyar o concedir valor nul a les coses. 28 lletres: podria contenir l’alfabet sencer!