D’aquí i d’allà

Una bona causa:

Sign for Manifiesto de O Pelouro por la Integración

I una bona eina per generar la petició de signatures (de causes bones, banals i no tan bones): http://firmemos.es/

Des de l’Associació Espiral tornem a obrir cursos de formació del professorat, recollits al web de l’escola d’hivern. Una de les novetats que més m’atrau és que a aquesta edició d’hivern hi ha un curs dedicat especialment a alumnat i les seves famílies. Ja tinc ganes de veure’l en marxa!

Feia mesos que quan em recordava cercava una pàgina que anys enrere vaig utilitzar amb l’alumnat de 3r d’ESO per parlar d’evolució i creacionisme. I avui l’he trobada

L’any 2001 el Dr. Richard Paley, un “creacionista científic”, va organitzar la “Fellowship Baptist Creation Science Fair 2001″. Desconec si han fet més, però l’article d’aquesta fira sobre el creacionisme científic no té desperdici. Uns 200 estudiants van presentar els seus treballs. Tradueixo només els títols dels treballs guanyadors:

• Primària cicle elemental i mitjà
  • Primer premi: “El meu oncle és un home anomenat Steve (i no un mico)”
  • Segon premi: “Les pinyes són complicades”
• Primària, cicle superior
  • Primer premi: “La vida no ve de la no-vida”
  • Segon premi: “Les dones van ser dissenyades per al treball domèstic”
• Secundària
  • Primer premi: “Ús de la pregària per microevolucionar la resistència latent als antibiòtics en bacteris”.
  • Segon premi: “Empaquetament màxim de rossegadors: un estudi de viabilitat”

Una lectura dels resums dels treballs i les conclusions és realment aclaridora. Hi ha algunes frases que m’agraden especialment:

(a l’experiment per demostrar que la vida no pot provenir de la no vida) … Patricia també va pregar a Déu que no fes cap miracle durant l’experiment per no interferir en els resultats.“

O aquest, la perla més polida de totes:

“(a l’estudi sobre el disseny de les dones per al treball domèstic) … la física mostra que les dones tenen un centre de gravetat en una posició inferior a la dels homes, de manera que resulten més adequades per carregar bosses de la compra i cistelles de roba; la biologia mostra que les dones van ser dissenyades per carregar els nonats als seus úters i per alletar-los, fent que la seva opció natural sigui criar els nens; les ciències socials mostren que els sous de les dones treballadores són més baixos  que els dels treballadors normals, la qual cosa significa que no són capaces de treballar igual de bé i guanyar la mateixa paga; i l’exegètica mostra que Déu va crear Eva com a companya d’Adam, però no com a companya de feina.“

I se m’oblidava, un títol que m’encanta, d’una menció d’un alumne se secundària: “Termodinàmica del foc de l’infern”. Fantàstic!! De fet, tota la pàgina és intensament educativa i dóna per treballar molts aspectes científics, però també de coeducació i socials.

El lloc web té també un apartat amb jocs per a nens i nenes. Entre els jocs, una alerta màxima:

“Si trobes un ateu al teu veïnat DIGUES-HO ALS TEUS PARES O A UN PASTOR IMMEDIATAMENT! Pot ser que vulguis intentar-ho i il·luminar aquesta pobre ànima tu sol, però EVITA PARLAR AMB ELL! Els ateus són sovint molt rondinaires i amargats i arremeten contra els nens. Fins i tot intentaran enganyar-te perquè no segueixis la paraula de Déu. Calen tècniques molt avançades per tractar-los, deixa que ho facin els adults.“

I encara més. Ens ho oculten, però Apple promou l’evolucionisme sense Déu i el comunisme. Sí! Com podem viure amb tranquil·litat? Efectivament, a una notícia que publiquen al web, actualitzada al 2003, es pot llegir que “la nova versió del sistema operatiu Macintosh (MacOS X) s’anomena… Darwin! Els nous Mac estan basats al darvinisme. No s’avisa als consumidors d’aquest fet, però és ben conegut entre l’elit dels usuaris d’ordinadors, que són principalment Ateus i Pagans. Més encara, el llançament del sistema operatiu Darwin s’ha fet sota una llicència “Open Source”, que és exactament un altre nom per al Comunisme. Intenten ocultar tot això sota una façana de botons brillants però finalment la veritat ha sortit a la llum: els ordinadors Apple promouen el Darvinisme sense Déu i el Comunisme.” Ja ho sabeu: el programari lliure és comunista.

Aquí a Europa ens costa creure que hi hagi persones, grups de persones, milers de persones, que es prenguin seriosament aquesta visió de la realitat, però als Estats Units tenen molta força i influència. Una amiga que hi ha viscut molts anys m’explicava que un dels motius pels quals la religió té tan de pes és que els serveis socials estan molt poc desenvolupats a la societat i que els grups religiosos ofereixen el suport i l’ajuda que són absents.

Encara sort que hi ha persones amb la ment clara que endeguen iniciatives com “Sense About Science“. De fet, faig una mica de trampa perquè la iniciativa és europea, però té una secció que es dedica a aclarir conceptes a persones famoses, que tenen molta influència mediàtica, “Science for celebrities“, i moltes d’aquestes persones són dels Estats Units. M’hi ha fet pensar en tot plegat un article que ha sortit avui publicat a “El Periódico”: “Teories dels famosos posen nerviosos als científics“.

Tot plegat, delicatessen per treballar a l’aula. Perquè no podem oblidar que qualsevol idea es pot defensar i justificar amb una mica de temps i si la persona que rep el missatge no té mecanismes de raonament i una base sòlida qualsevol idea sembla creïble.

Recordo un alumne de 1r d’ESO que quan em va preguntar per a què servia anar a escola li vaig respondre que per ser menys ignorant i no creure sinó pensar. La seva resposta va ser: “Què vol dir ser ignorant?” i a partir d’aquí vam estar parlant d’això, molt més interessant que el tema del llibre que devia tocar aquell dia.

Avui, xafardejant a youtube he trobat un vídeo que presenta el procés de la síntesi de proteïnes des d’una altra perspectiva. Comença com una classe “clàssica”, de pissarra de guix i professor parlant amb el recolzament testimonial d’una maqueta en tres dimensions. Però aviat s’acaba i podem veure el complex procés d’una manera molt més dinàmica…

I és que a les cèl·lules tenen lloc històries apassionants, riques en matissos, amb personatges propis que s’interrelacionen en escenaris ben especials que formen part de la pròpia trama. Quantes històries es podrien representar!

M’imagino les persones que han participat en l’obra, en les discusions sobre com donar vida a un punt concret d’una escena, en com han hagut de comprendre el procés per poder-lo representar. Uau! No se m’havia acudit mai que pogués fer-se d’aquesta manera, però quant de joc dóna! Situar el paper de tots els factors i cofactors, iniciadors,… És clar que la història no es comprèn si no coneixem mínimament el llançol cultural que cal ser capaços de trepitjar, de la mateixa manera que ens pot costar molt d’entendre obres de teatre d’altres cultures que tenen referents que desconeixem. Però si hi som a prop i, sobretot, si participem, podem aprendre d’una manera molt diferent. I efectiva!