Les presentacions han mort… visca les presentacions!

No sé si heu tingut aquesta sensació, però en veure una presentació “tradicional” em sento com una burra amb orelleres. I es que una de les limitacions més importants és la linealitat i no només a l’hora de veure-les, sinó també mentre les elabores, endavant i enrere, canviant d’un ordre a un altre que no acaba de ser el millor. Altres limitacions són la manca de perspectiva i la fragmentació del discurs a les quals s’hi afegiria la manca de profunditat, tot al mateix nivell o, com a màxim, a dos nivells de llistat.

Prezi, http://prezi.com, és una concepció completament diferent, un zoom sense limitacions de profunditat que ens permet fragmentar i ampliar, aprofundir i recuperar la perspectiva, la presentació global de les nostres idees i entrar en detalls, la navegació lineal i l’exploració lliure. I tot això sense instal·lar res, des del navegador, i amb un editor fàcil-fàcil, intuïtiu i sense opcions innecessàries, com a mi m’agrada. Si voleu un exemple, visiteu aquesta presentació, impressionant per començar a copsar-ne el potencial: http://prezi.com/28958/view/#<wbr>152

Anant més enllà, prezi es pot utilitzar també per elaborar materials didàctics, ja me’ls imagino: del paisatge a l’ecosistema, a la planta, la cèl·lula, recuperem l’entorn, el clima,… Tot un viatge! I fàcil, el més important és tenir coses a dir i saber-les estructurar. Per fi, un “llapis” que fa que sigui més important el contingut que l’eina.

Això sí, no és programari lliure, però es pot crear un compte gratis amb 100 MB d’espai. I el visualitzador es pot descarregar per no dependre d’internet.

Descobert al twitter, on segueixo en Joan Queralt.

Sign for Manifiesto de O Pelouro por la Integración

I una bona eina per generar la petició de signatures (de causes bones, banals i no tan bones): http://firmemos.es/

Una de les que més m’ha agradat me l’ha enviat en Ferran Mas i, de pas, m’ha descobert wordle. L’he estat xafardejant una mica i una de les primeres proves ha estat aquesta:

Després m’he animat i aquest ha estat el resultat:

Aquesta ha estat la meva primera prova: com editar el perfil a un lloc moodle. Per gravar 2 minuts de vídeo, desar-los i publicar-los m’hi he estat menys de 4 minuts. Per veure’l millor, a pantalla completa…

Gràcies, Jordi Fontich, per la descoberta…

Només cal anar a http://www.google.com/talk/service/badge/New

Per això, quan he llegit a la xarxa ning del congrés internet en el aula (un espai paral·lel a l’espai oficial del congrés) una referència a un article de Javier Martínez Aldanondo titulat “Google no es Dios“, no he pogut evitar d’anar-hi. És clar, jo esperava que parlaria sobre tot aquest món google, que cada vegada arriba a més persones, més processos, més àmbits (un llistat de productes google, que inclou només les eines actives, no les que estan en exploració o en fase beta però que podem provar al laboratori). Però no, es referia a google “només” com a cercador. Un article que, com els habituals de Javier, convida a la reflexió i al debat, estiguis o no d’acord amb tot el que diu. Google no coneix el nostre context, no pot incorporar aquesta informació contextual a les cerques… de moment. Google no és intel·ligent… encara. No és necessari que sigui déu, només cal que se’ns vagi fent imprescindible. I llavors voldrem sortir-nos de la seva totipresència.

M’ha agradat molt descobrir aquest lloc, un suplement especial sobre e-learning de la revista Tökland. No sé si aprendré alguna cosa anant-hi, per fer-ho haig d’anar-hi amb temps, amb alguna necessitat de saber, haig de trobar alguna errada de concepció (meva) que pugui esmenar amb la visita, alguna nova idea que ompli una llacuna que tinc. Però tot i que no aprengui res de nou, la lectura ha estat de moment molt agradable (i promet seguir sent-ho) i l’experiència de visitar-la formarà part de la “gravació” que vaig fent i que em permet crear el meu model de món.

A més, també he descobert un enllaç a una entrevista que li vam fer per a la revista BITS-Espiral, i això que em citin, com que no és gaire freqüent, m’agrada

Quan faig formació sobre moodle és freqüent que els cursos acabin amb un petit projecte de creació d’una unitat didàctica en la qual els professors participants al curs proposen recursos i activitats als seus alumnes. De vegades els enunciats de les tasques que els proposen són: “Cerca informació a internet sobre ‘XXX’ i elabora un petit treball que tingui entre x-y pàgines i amb algunes imatges. Envia’m el fitxer…”. Així d’ampli, així d’obert.

I què fan els alumnes? Van al google, posen al cercador la paraula clau visiten les primeres pàgines que surten i copien i enganxen fragments, de vegades sense tan sols unificar el format del text i generalment posant a la bibliografia un únic ítem: “http://google.es”. Ai!

Ja fa temps que els docents ens hem adonat de la poca utilitat didàctica de copiar i enganxar i per això alguns prefereixen demanar els treballs escrits (“almenys així com a mínim ho copien”) o amb unes característiques de format molt ben especificades (“almenys que s’ho treballin una mica”). Però sospito que no es fa una reflexió profunda sobre la pobresa de fer passar les idees dels altres com a idees pròpies sense ni tan sols comprendre-les, sobre la importància de citar les fonts consultades o la incorrecció de no respectar l’autoria.

Els nordamericans, com sempre, ens ha pres la davantera. Ja fa temps que hi rumien i han posat fil a l’agulla. Turnitin.com és una empresa californiana que ofereix un sistema per detectar el plagi en els treballs presentats pels alumnes. Però va més enllà i serveix també per avaluar els treballs, oferir retroacció, revisió entre iguals: és una eina que pot ser més pedagògica que punitiva.

La pàgina m’ha arribat també des del bloc constructict.com, on drtedh demana l’opinió d’usuaris de turnitin (http://constructict.com/blog/?p=303) i dóna un enllaç interessant: uns estudiants han demandat turnitin perquè consideren que el servei que ofereix viola la llei sobre els drets d’autor.

Per cert, el tercer camí pel qual m’ha arribat la pàgina de turnitin ha estat plagiarism.org, amb informació molt completa sobre què és plagi i què no i com prevenir-lo a l’hora d’escriure un treball.