D’aquí i d’allà

Enguany no vaig celebrar el dia del meu aniversari, els meus ànims no estaven per alegries. Però vés per on el Parlament de Catalunya va triar aquest dia per aprovar el projecte de la futura llei d’educació catalana (o LEC), que es pot consultar al BOPC (això ja comença a semblar un anunci de cotxes): http://www.parlament.cat/activitat/bopc/08b466.pdf

A la pàgina 29 hi ha l’article 89, sobre serveis digitals i telemàtics a disposició dels centres, que diu:

1. El Departament ha de facilitar als centres educatius l’accés a un conjunt de serveis digitals i telemàtics orientats a millorar el desenvolupament de l’activitat educativa. Els centres han de posar aquests serveis, en la mesura que escaigui, a disposició del professorat, els alumnes i les famílies.
2. Els serveis digitals i telemàtics a què fa referència l’apartat 1 han de posar a disposició dels centres aplicacions didàctiques i continguts educatius de qualitat, serveis de dossier personal d’aprenentatge i de registre acadèmic personal individual i altres aplicacions i serveis digitals orientats a potenciar l’excel·lència dels aprenentatges i a facilitar el funcionament dels centres.
3. El dossier personal d’aprenentatge emmagatzema en suport digital i fa accessibles, d’acord amb el que el Departament estableixi per reglament, els documents i els objectes digitals que resulten de la producció intel·lectual de cada alumne o alumna durant el procés d’aprenentatge, des del darrer cicle de l’educació primària fins als ensenyaments postobligatoris. El contingut del dossier pot servir d’evidència en el procés d’avaluació.
4. El registre acadèmic personal individual conté en suport digital, d’acord amb el que el Departament estableixi per reglament, les dades acadèmiques personals dels alumnes que els centres considerin pertinents i les que siguin necessàries per a complir la normativa sobre aspectes formals de l’avaluació dels alumnes.

És a dir:

Serveis digitals i telemàtics + aplicacions didàctiques + continguts educatius + dossier personal d’aprenentatge + registre acadèmic

Què hi pot entrar a “serveis digitals i telemàtics”? No sé si els aplicatius de gestió (tan temuts) són a aquesta categoria. M’agradaria més que fossin plataformes educatives (moodle), intranets (intraweb), xarxes socials per a l’aprenentatge d’idiomes (a l’estil de busuu.com), repositoris i cercadors de materials educatius digitals, espais on compartir materials elaborats pel professorat, viquipèdia educativa,…

I a “aplicacions didàctiques”? JClic, quaderns virtuals, la prestatgeria, blocs, wikis i d’altres que ja hi són, amb “materials educatius de qualitat”: més enllà de JClics i QV, dels vídeos de l’Edu3.cat, webquests, lliçons d’aula (lesson plans), caceres del tresor, filtrats, catalogats, accessibles.

“Dossier personal d’aprenentatge” com Mahara, o un altre lloc on construir (i mantenir) un e-portafoli.

I el registre? Serà SAGA?

En Ferran Ruiz en fa una millor anàlisi a l’entrada “Llei d’educació i TIC: el dictamen” seu bloc “Notes d’opinió“.

Etiquetes:educació, legislació, TIC

A la publicació Open Learning: The Journal of Open and Distance Learning (volum 24, 2009) hi ha alguns articles realment interessants. En concret, a “Open Educational Resources in India’s national development“, escrit per M.S. Vijay Kumar del MIT, llegeixo:

Com assegurar que els continguts educatius de qualitat estiguin disponible d’una manera confiable per al seu ús adient?

Per construir l’”ecosistema” que faci que aquests continguts estiguin disponibles és necessari:

• Repositoris distribuïts dels recursos educatius per gestionar l’adquisició, actualització i conservació del contingut educatiu.
• Aplicacions educatives com plataformes d’aprenentatge, eines per a la creació de qüestionaris, eines d’autoria i col·laboració que es puguin utilitzar als cursos i programes.
• Serveis per a la interacció, com espais d’interacció virtual que posin en contacte persones expertes amb aprenents així com centres per facilitar el contacte i el suport directe.
• Estàndards oberts que facilitin la interacció entre les diverses aplicacions i amb una varietat de recursos educatius. La utilització d’estàndards facilita la localització i contextualització de recursos i permet la integració dels sistemes acadèmics (repositoris, llibreries digitals,…). El programari de codi obert permet, a més, arribar a solucions més rendibles i sostenibles. Tenint en compte que els continguts per a l’aprenentatge en línia així com els proveïdors de serveis van en augment constant, cal centrar l’atenció en aconseguir la integració i la interoperabilitat entre les diferents aplicacions, continguts i serveis d’infrastructures, de manera que el món dels recursos educatius esdevingui menys caòtic i molts materials excel·lents deixin de romandre infrautilitzats.

Cal tenir en compte que aquestes consideracions són generals i van adreçades a l’àmbit educatiu general, no específicament a nivells preuniversitaris.

De totes maneres hi ha aspectes interessants. Què cal perquè els continguts digitals de qualitat arribin fins a l’escenari final on són utilitzats (l’aula, el domicili, les biblioteques,…)? Ho tenim? Què ens falta?

• Repositoris: Edu3.cat, edu365 (tot i que caldria fer un esforç per aconseguir que els materials que recull es puguin integrar a aplicacions educatives com blocs o entorns virtuals), també Agrega en un futur proper (?),  podríem incloure meRLí tot i que només sigui un catalogador. Avantatges: conserven el patrimoni cultural, faciliten l’accés a materials confiables i de qualitat,… Què falta acabar de polir? Dinamització, gestió de la qualitat, interconnexió, ampliació (trobo a faltar un repositori de cursos i recursos de moodle, associat al servei Agora), reconeixement d’autoria… més?
• Estàndards oberts: IMS, estàndards de catalogació (LOM a Agrega, Dublin Core a meRLí), SCORM?,…
• Aplicacions: moodle (servei Àgora), JClic, wordpress (XTECBlocs), quaderns virtuals,… i també, en un futur, Mahara, exelearning, eyeOS,… (a més d’altres clàssics com hotpotatoes, que continua mostrant el seu potencial).
• Espais per a la interacció: ai! Les xarxes socials encara no han entrat en escena llevat comptades excepcions. Pissarres compartides, sistemes de vídeo conferència,… És la part MÉS fluixa de tot l’ecosistema.

En aquest moment es parla molt de llibres digitals i de continguts educatius, sobretot perquè alguna cosa s’hi haurà de posar als portàtils que l’alumnat tindrà! Algunes referències que vaig seguint:

1. http://llibresdigitals.wikispaces.com/
2. http://imae.wikispaces.com/

En el debat actual llibres digitals vs. continguts educatius la meva percepció és que ens trobem en l’inici d’un punt de divergència i els dos escenaris possibles són

• ESCENARI 1: continguts educatius oberts. Ofereix més autonomia als centres i al professorat, dóna més llibertat i és més flexible, per exemple a l’hora de triar els continguts i els sistemes per visualitzar-los i fer el seguiment de l’alumnat (aules virtuals com moodle).
• ESCENARI 2: llibres digitals. Si segueixen els models editorials actuals (del passat) el veig com un escenari captiu en el qual els continguts van lligats al sistema de visualització i seguiment, és a dir, la plataforma educativa, de manera que el centre perd possibilitat de tria. Problemes addicionals:
  • Si la plataforma on els materials han de ser visibles s’ha d’instal·lar al centre, quin centre en tindrà més d’una? Implica això que TOTS els llibres digitals de totes les matèries i nivells seran de la mateixa editorial?
  • I si la plataforma no s’ha d’instal·lar al centre sinó que és a servidors de l’editorial, quin ample de banda caldrà per què tot l’alumnat hi pugui entrar i treballar? Ho desconec, són problemes tècnics que van més enllà del meu coneixement, però això no treu que ho vegi complicat.

Què podem fer per facilitar el primer escenari? Reforçar els elements que ja hi són (repositoris, aplicacions,…) assegurant la qualitat i interoperabilitat, donant suport (formació). I, fonamental, construir espais per a la col·laboració i l’intercanvi. Qui ha de crear aquests espais, coordinar-los i dinamitzar-los?
Hi ha una part que correspon al Departament d’Educació, sobretot relacionada amb iniciatives que ja han esdevingut institucionals (per exemple el servei Agora/moodle: crear un repositori i lloc d’intercanvi de cursos fets amb moodle, preguntes de qüestionaris,… de la mateixa manera que existeix el repositori de JClics, tot i que l’imagino evolucionat cap a un model més dinàmic i participatiu).
Una altra part ha de correspondre a les editorials, que han de trobar un model de negoci efectiu. Com? No ho tinc clar del tot, però espero que no faci dels centres educatius mercats captius.

En qualsevol cas, m’agradaria veure un escenari més tirant a l’1.

Etiquetes:continguts digitals, educació, estàndards oberts, llibre digital, materials, OER

Les presentacions han mort… visca les presentacions!

No sé si heu tingut aquesta sensació, però en veure una presentació “tradicional” em sento com una burra amb orelleres. I es que una de les limitacions més importants és la linealitat i no només a l’hora de veure-les, sinó també mentre les elabores, endavant i enrere, canviant d’un ordre a un altre que no acaba de ser el millor. Altres limitacions són la manca de perspectiva i la fragmentació del discurs a les quals s’hi afegiria la manca de profunditat, tot al mateix nivell o, com a màxim, a dos nivells de llistat.

Prezi, http://prezi.com, és una concepció completament diferent, un zoom sense limitacions de profunditat que ens permet fragmentar i ampliar, aprofundir i recuperar la perspectiva, la presentació global de les nostres idees i entrar en detalls, la navegació lineal i l’exploració lliure. I tot això sense instal·lar res, des del navegador, i amb un editor fàcil-fàcil, intuïtiu i sense opcions innecessàries, com a mi m’agrada. Si voleu un exemple, visiteu aquesta presentació, impressionant per començar a copsar-ne el potencial: http://prezi.com/28958/view/#<wbr>152

Anant més enllà, prezi es pot utilitzar també per elaborar materials didàctics, ja me’ls imagino: del paisatge a l’ecosistema, a la planta, la cèl·lula, recuperem l’entorn, el clima,… Tot un viatge! I fàcil, el més important és tenir coses a dir i saber-les estructurar. Per fi, un “llapis” que fa que sigui més important el contingut que l’eina.

Això sí, no és programari lliure, però es pot crear un compte gratis amb 100 MB d’espai. I el visualitzador es pot descarregar per no dependre d’internet.

Descobert al twitter, on segueixo en Joan Queralt.

Etiquetes:eines, materials, presentacions

Me equivocaría otra vez

Avui, amb el grup de formadors TIC de secundària de l’ICE de la UdG, hem anat a visitar la SES de Sils, un nou institut que neix des de la il·lusió d’un grup de professionals de l’educació que fa anys que reflexionen, des del Grup La Font, sobre com hauríem de formar els nens i nenes de, en, dins, per a, la nostra societat.

La directora, Neus Baches, ens ha rebut amb els braços oberts, però també la resta del professorat amb qui hem coïncidit, la conserge, l’alumnat. La comunitat educativa que hi hem trobat.

La Neus ens ha explicat les línies bàsiques del projecte educador: currículum cristal·litzat en competències, claustre cohesionat al voltant d’un projecte compartit, les TIC-TAC com a eina i entorn de treball, moodle com a centre d’operacions, espais físics amb noms i funcions definides, horari amb sessions identificades per la dinàmica més que per les assignatures, els valors com la base de l’educació, grups heterogenis que no exclouen ningú, acompanyament, avaluació basada en el progrés de cada noi i noia, en el seguiment del seu procés d’aprenentatge que té com a eix vertebrador unes tutories on tothom s’implica, treball per projectes, revisió constant de les dinàmiques i propostes, reajustament segons els resultats observats, espais i temps per a la conversa, la reflexió i la formació de l’equip,…

Hem entrat a un aula on tot just un grup d’alumnat de 1r d’ESO (de moment només hi ha alumnat d’aquest “nivell”) acabava de presentar els projectes que havien anat fent al llarg de les tres setmanes anteriors. Ens han ensenyat com gestionen l’aula (amb equips que s’encarreguen periòdicament de mantenir l’ordre i la neteja de l’espai) i on troben el material per treballar cada dia, mentre els anàvem fent preguntes. Algunes idees que m’han quedat a partir del que deien:

Què trobeu més diferent? Que abans arribava el professor i deia “pàgina 127, feu això i això” i ara no.

Apreneu? Teniu la sensació que apreneu? Hi ha hagut un acord general que sí, que aprenen. Una noia ha anat més enllà i ha explicat que aprèn més que abans, quan només calia estudiar per fer un examen coses que després s’obliden. Aquí aprens a fer coses.

Què li demanaria a un professor que vingués al centre? Que fos divertit, (que ens deixés menjar xuxes). Que sapigués moodle? No cal. Si no en sap, ja li ensenyarem nosaltres. Però sí que sàpiga explicar.

I si arribava un professor nou i digués “obriu el llibre per la pàgina 127 i feu això i això”? Li diríem que aquí no es treballa així, que aquí es fa diferent, que som diferents.

I és una llàstima però sí, és un centre diferent. Em va recordar molt la meva visita a Ariño aviat farà dos anys.

Fa pocs dies vaig recollir a “Reprimir la creativitat” un article que Joan Majó havia publicat a El Periódico. I avui, al bloc d’Aníbal de la Torre descobreixo aquest vídeo, una veritable joia. Completament d’acord amb Aníbal: hauria d’estar a l’entrada de tots els centres educatius. Divertit, clar, encertat.

El vídeo original, “Do schools kill creativity?”, és de la xerrada de Sir Ken Robinson, en las TED (Technology, Entertainment, Design) Conferences: http://www.ted.com/index.php/talks/view/id/66, subtitulat per en Pedro Villarrubia.

Etiquetes:creativitat, educació, esdeveniments, ví­deos

L’associació Espiral torna a convocar el premi Edublogs, que arriba enguany a la seva tercera edició.

Al bloc del premi s’aniran publicant els blocs candidats, entre avui i el dia 3 d’abril. Per participar només cal proposar un bloc i omplir el formulari.

Etiquetes:blocs, edublogs, educació, esdeveniments, espiral, premis

Aquest dissabte vam fer l’assemblea anual de socis i sòcies d’Espiral. En Jordi Vivancos va fer una xerrada sobre competències i TAC:

A banda d’un bon resum i una aclaridora visió general, em va agradar especialment que expliqués el principi de Pareto, un economista italià que a cavall dels segles XIX i XX va constatar que el 20 % de la població tenia el 80 % dels recursos (o bé el 80 % de la població el 20 % dels recursos). El principi general, que diu que el 80 % dels efectes es poden explicar a partir del 20 % de les causes, es pot aplicar, estenent-lo de manera flexible, a molts altres àmbits:

• Empresarial: el 20 % de les accions escomeses produeixen el 80 % dels resultats; i també el 80 % dels ingressos procedeixen del 20 % dels clients.
• Programari: el 80 % dels usuaris utilitza tan sols el 20 % de les funcionalitats dels programes.

Vaig descobrir que, sense saber-ho, era el principi que durant anys havia aplicat quan decidia no comprar-me un ordinador portàtil: no volia ser del 80 % dels usuaris que només utilitzava el 20 % del que oferien els mal adjectivats portàtils. Ara, amb l’Asus 901 sóc del 20 % que aprofita el 80 % de les funcionalitats (essent una mica optimista, és veritat, encara hi ha programes que no necessito).
També es pot aplicar a educació: només el 20 % dels estudiants aplicaran el 80 % (tant?) del que estudien i sobre el que se’ls avalua; el 80 % només aplicarà el 20 % del que haurà estudiat i malgrat tot la gran majoria se’n sortiran bé a la societat. La resta ho hauran après (que no estudiat) de manera més o menys informal. Estudiar i aprendre són dos coses diferents: des que vaig deixar d’estudiar he après moltíssimes coses, entre elles aquest principi de Pareto, que desconeixia…

Etiquetes:competències, educació, espiral, TAC

Avui llegeixo al diari l’article “Radiografia amb targetes grogues“, de Joan Majó i em quedo amb una frase i amb la seva complementària:

“… sembla que la creativitat es consideri una amenaça o un problema a l’interior del sistema educatiu, i això fa que més endavant pugui fallar un dels elements fonamentals del procés d’innovació.”

“… la creativitat en totes les àrees de la vida social i econòmica és la clau del benestar futur. Estimular-a és un deure i reprimir-la suposaria un greu error.“

A Catalunya estem en una mala posició i retrocedint en competitivitat i innovació, i retrodecim tant si prenem com a referència l’estat espanyol o la unió europea.

Llavors em vénen al cap converses sobre currículums carregats de dades i fets, que fan que treballar amb l’alumnat utilitzant metodologies diferents a la classe “clàssica” d’explicació - memorització - repetició sigui encara complicat i que al final sempre hi hagi algun company que et digui: “sí però, d’aquesta manera, al final no aprenen a dividir polinomis”. I qui diu dividir polinomis diu el nom i les funcions dels orgànuls cel·lulars o fer una anàlisi sintàctica. No entro en si es necessari o no saber aquestes coses, al cap i a la fi la major part de les persones adultes som bons professionals sense saber-les, però que aprendre-ho hagi de ser la finalitat de l’educació, d’hores i hores asseguts a pupitres mirant pissarres, grinyola molt.

Reprimir la creativitat continua essent un dels grans errors del sistema educatiu. Ens costa entendre-ho perquè nosaltres hem estat educats en un sistema que encara la reprimia més i tenim confiança en la memorització i repetició, que al cap i a la fi ens ha permès arribar on som. Ens cal obrir les nostres ments, aprendre molt per poder continuar exercint com a professionals de l’educació.

Etiquetes:creativitat, currículum, educació

Una bona causa:

Sign for Manifiesto de O Pelouro por la Integración

I una bona eina per generar la petició de signatures (de causes bones, banals i no tan bones): http://firmemos.es/

Etiquetes:educació, eines, inclusió, opinió