D’aquí i d’allà

Llegeixo l’article “L’escola i els valors. L’obligació moral de ser intel·ligents” d’en Gregorio Luri, publicat a la revista del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya de juliol de 2009 (http://cdl.cat/revista/ultimasPublicaciones/id_revista/6). Arribo a la pàgina 30:

Potser no sabem exactament quines són les qualitats que fan que un professor sigui de manera efectiva un bon professor, però sí que sabem prou bé que no hi ha cap evidència que ens permeti afirmar que els mètodes que fan de l’alumne el centre de l’activitat pedagògica siguin en si mateixos superiors o inferiors als centrats en la matèria. El que els fa ser superiors o inferiors és la intervenció docent. La conclusió, doncs, és clara: el primer deure moral del professor és ser optimista (la formació i la competència es donen per suposades). Cal afegir que si els alumnes tenen sempre els seus professors com a referents (intel·lectuals i morals), allò que hi veuen no es correspon necessàriament amb el que els professors creuen que fomenten, sinó amb el que els alumnes interpreten que fomenten. Fem classes d’ètica o d’educació per a la ciutadania, però eduquem amb el comportament, amb la conducta dels professors i molt especialment dels professors que tenen autoritat. Aquí hi ha una certa redundància perquè l’autoritat del mestre no es posa de manifest per la seva capacitat de ser obeït quan dóna una ordre taxativa, sinó per la d’influir, amb la seva conducta espontània, en la conducta espontània del seus alumnes. La segona cosa a dir és que per al bon professor tota l’escola és la seva aula.

No puc continuar. Mentalment m’haig de traduir. Les dones som invisibles i el discurs se’m torna llunyà i imposat des d’una mirada masculina del món. Escrit en masculí (acadèmicament que no “correctament” anomenat “neutre” quan s’utilitza com a genèric) pot incloure només homes o bé homes i dones. No se sap si hi som o no. Amb l’ús androcèntric que fem del llenguatge les dones només som realment visibles quan el text està redactat en femení. La imatge que em ve al cap és la següent:

Potser no sabem exactament quines són les qualitats que fan que un professor sigui de manera efectiva un bon professor, però sí que sabem prou bé que no hi ha cap evidència que ens permeti afirmar que els mètodes que fan de l’alumne el centre de l’activitat pedagògica siguin en si mateixos superiors o inferiors als centrats en la matèria. El que els fa ser superiors o inferiors és la intervenció docent. [...]

<– dues possibilitats –>    

Si utilitzem paraules amb gènere, només escrit en femení m’inclou:

Potser no sabem exactament quines són les qualitats que fan que una professora sigui de manera efectiva una bona professora, però sí que sabem prou bé que no hi ha cap evidència que ens permeti afirmar que els mètodes que fan de l’alumna el centre de l’activitat pedagògica siguin en si mateixos superiors o inferiors als centrats en la matèria. El que els fa ser superiors o inferiors és la intervenció docent. [...]

Hem de trobar la manera d’escriure en un llenguatge no androcèntric, que inclogui per igual homes i dones en el discurs, que no calgui traduir mentalment per pensar “Sí, també estan parlant de mi”. Un llenguatge que em fes visualitzar igualtat:

Deixo les icones per un altre dia… Per cert, són de wikimedia commons i estan enllaçades al fitxer original.

I encara per un altre la denominació del Col·legi.

Etiquetes:androcentrisme, escola, professorat

Fa poc vaig anar a veure la pel·lícula “Avatar“, en 3D digital. I a la setmana següent hi vaig tornar.

La primera vegada que la vaig veure em va crear una impressió estètica tan forta com molt poques vegades he tingut: possiblement només en alguns dels meus viatges (Florència, el cerro Torre i la glacera de Las Adelas amb el llum daurat de la matinada, les torres bessones de Nova York). Descobrir un planeta nou, amb els animals i les plantes que hi viuen i fer-ho amb la sorpresa i la curiositat d’una exploradora immersa en una realitat que es va obrint als ulls a cada moviment que feia. Uau! El meu interior de biòloga es commovia amb un moviment inesperat d’una planta, amb una fosforescència d’origen encara desconegut, amb relacions ecològiques per descobrir.

La història de la pel·lícula m’importa ben poc, de fet les escenes bèl·liques mirava d’evitar-les i no mirar gaire. Però és un privilegi que a la humanitat hi hagi persones capaces de concebre i donar llum tot un món nou. Em fa vertigen pensar en les experiències futures que puc arribar a tenir.

L’altre dia vaig llegir que Cameron va concebre “Avatar” com la pel·lícula inicial d’una sèrie, entre altres coses perquè havia d’amortitzar la creació de Pandora. I no m’estranya que aquesta sigui la raó principal. Però el que jo vull no és una altra pel·lícula amb guió prescindible com “Avatar”. El que voldria tenir l’oportunitat de veure són documentals sobre Pandora, sobre els seus animals, sobre el mecanisme bioquímic responsable de la fosforescència, sobre les relacions simbiòtiques, sobre com l’arbre de les ànimes es comunica amb la resta d’éssers vius. Si fos física no em podria estar de voler donar una explicació de les muntanyes Aleluia, si fos filòloga o antropòloga ja estaria estudiant l’idioma i la societat dels omaticaia. I com que també sóc professora, ja em veig fent paral·lelismes a classe d’ecologia.

Avatar a la Viquipèdia

Etiquetes:biologia, film, pel·lícules, viatges

Fa uns quants anys vaig crear-me un compte a eyeOS (http://ca.eyeos.org/). Semblava una d’aquestes aplicacions “web2.0″ més, però amb els anys s’ha anat consolidant i ofereix un producte realment interessant, una manera de tenir el teu ordinador arreu, sense la dependència d’una màquina concreta.
Ha treballat en col·laboració molt estreta amb l’IES Jacint Verdaguer tant per a la millora de l’escriptori com per a la creació de materials curriculars per farcir-lo, de manera que no és un entorn buit amb només eines sinó que també té continguts.

Ara posen a disposició de tots els centres que vulguin provar l’escriptori un compte per a 30 alumnes/as. A http://www.escriptori.cat i al ButlleTIC (http://phobos.xtec.cat/butlletic/?p=2962) està més explicat.

Etiquetes:aplicacions web, empresa, escriptori virtual, materials

Abans d’acabar l’any he fet una revisió del meu compte de del.icio.us, però enguany he utilitzat wordle. El resultat ha esta aquest:

Temes emergents: OER, androcentrisme, 1×1,…

Han perdut pes: e-learning, web2.0, eines,…

Etiquetes:etiquetes, resum, wordle

Només he corregit l’androcentrisme del llenguatge.

1. – Els drets d’autoria no poden situar-se per sobre dels drets fonamentals dels ciutadans i ciutadanes, com el dret a la privacitat, a la seguretat, a la presumpció d’innocència, a la tutela judicial efectiva i a la llibertat d’expressió.

2. – La suspensió de drets fonamentals és i ha de continuar sent competència exclusiva del poder judicial. Ni un tancament sense sentència. Aquest avantprojecte, en contra de l’establert a l’article 20.5 de la Constitució, posa a les mans d’un òrgan no judicial -un organisme dependent del ministeri de Cultura-, la potestat d’impedir als ciutadans/es espanyols/es l’accés a qualsevol pàgina web.

3. – La nova legislació crearà inseguretat jurídica a tot el sector tecnològic espanyol, perjudicant un dels pocs camps de desenvolupament i de futur de la nostra economia, entorpint la creació d’empreses, introduint barreres a la lliure competència i alentint la seva projecció internacional.

4. – La nova legislació proposada amenaça els nous creadors i les noves creadores i entorpeix la creació cultural. Amb Internet i els successius avenços tecnològics s’ha democratitzat extraordinàriament la creació i emissió de continguts de tot tipus, que ja no provenen prevalentment de les indústries culturals tradicionals, sinó de multitud de fonts diferents.

5. – Els autors i les autores, com tots els treballadors i treballadores , tenen dret a viure de la seva feina amb noves idees creatives, models de negoci i activitats associades a les seves creacions. Intentar sostenir amb canvis legislatius a una indústria obsoleta que no sap adaptar-se a aquest nou entorn no és ni just ni realista. Si el seu model de negoci es basava en el control de les còpies de les obres i en Internet això no és possible sense vulnerar drets fonamentals, haurien de buscar un altre model.

6. – Considerem que les indústries culturals necessiten per sobreviure alternatives modernes, eficaces, creïbles i assequibles i que s’adeqüin als nous usos socials, en lloc de limitacions tan desproporcionades com ineficaces per a la finalitat que diuen perseguir.

7. – Internet ha de funcionar de forma lliure i sense interferències polítiques afavorides per sectors que pretenen perpetuar obsolets models de negoci i impossibilitar que el saber humà continuï sent lliure.

8. – Exigim que el Govern garanteixi per llei la neutralitat de la Xarxa a Espanya, davant de qualsevol pressió que pugui produir-se, com a marc per al desenvolupament d’una economia sostenible i realista de cara al futur.

9. – Proposem una verdadera reforma del dret de propietat intel·lectual orientada a la seva finalitat: tornar a la societat el coneixement, promoure el domini públic i limitar els abusos de les entitats gestores.

10. – En democràcia les lleis i les seves modificacions s’han d’aprovar després de l’oportú debat públic i havent consultat prèviament totes les parts implicades. No és acceptable que es facin canvis legislatius que afecten drets fonamentals en una llei no orgànica i que versa sobre una altra matèria.

Aquest manifest, ha set elaborat de forma conjunta per diverses persones, és de tots/es i de ningú.

S’ha publicat en multituds de llocs web. Si estàs d’acord i vols sumar-te a ell, difon-lo per Internet.

Etiquetes:drets d'autoria, internet, legislació, manifest

Vull llegir amb més calma i profunditat una entrevista a en Curtis Bonk sobre com les xarxes socials, les plataformes educatives, els recursos en línia i els dispositius mòbils poden fer que l’escola venci els obstacles que avui la porten a ser una entitat massa institucionalitzada on hi ha poc espai per a les preguntes, el desenvolupament de la creativitat i la col·laboració. Curtis Bonk pensa que no cal revolucionar completament el sistema educatiu, que hi ha moltes maneres que ens permeten aproximar-nos a un nou paradigma i que les tecnologies hi tenen un paper crític.

A l’entrevista es cita l’exemple d’Adora Svitak, la mestra més jove del món, que ensenya des que tenia 6 anys. Ara, als seus 11 anys, és una pionera, però aviat persones com ella no seran pioneres al món de l’educació. Al seu bloc, Adora ens presenta un poema escrit per videoconferència amb estudiants d’una escola elemental o una carta escrita per als futurs representants al govern dels EUA, dins una sèrie de videoconferències titulada “A Kid’s Guide to US Government”.

A un món on les oportunitats d’aprendre estan deslocal·litzades, com es redefinirà el paper de l’escola i el rol docent?

Etiquetes:docència, educació, entrevistes, escola, tecnologia

He anat veient aquesta vinyeta cada vegada a més blocs i és que aquests de onecomics tenen un punt de genialitat. Ja al 2008 van veure allò que Google estava fent a MS:

No sé si puc posar aquí directament la imatge o no (el lloc està en creative commons però només pots utilitzar informació si no representa més del 25 % de l’entrada). En tot cas la redueixo, i com que l’he vista a molts altres llocs, la poso. L’entrada original és a http://www.onecomics.it/12/09/2008/google-sfida-microsoft-con-chrome/

Hi ha una altra, de la relació entre Chrome i Explorer, que no està gens malament: Chrome pronto per i PC con licenze OEM

Per cert, que la darrera referència l’he trobat al bloc Mashable, on Ben Parr recull els cinc punts que fan que Google Chrome sigui diferent.

Etiquetes:google, microsoft, netbook

Me salen los pensamientos en castellano, y es que acabo de volver del FICOD’09 (ya explicaré, de momento estoy creando un sitio con las palabras que salen a borbotones).

El otro día fui a comprar un netbook como el que tengo para mi sobrino y ya no está, imposible conseguirlo en pricoinsa. Me dijeron que linux ha sido (casi) barrido del mapa y los discos duros sólidos han dado paso a los tradicionales, aunque sean más frágiles. Todo por la masificación: la masa quiere windows y discos duros con capacidades enoooooormes, para guardar en su netbook TODO lo que toquen, vean, escuchen. El mundo antiguo ataca, el mundo de “lo fotocopio”, el de “lo guardo en el pen”, aunque después fotocopias y ficheros languidezcan hasta su pérdida.

La gente tiene miedo a tener “sus cosas” en la red, en la nube. Prefiere tenerlas en un pen, en un portátil. ¿Y el riesgo? No se mide, lo importante es tenerte cerca, tocarte. Es la parte animal, la del bebé cuando se pone en la boca lo que está a su alcance para explorarlo. Necesitamos el cordón umbilical del tacto. Es como intentar argumentar con alguien que tiene miedo a volar que el riesgo de viajar en coche es mucho mayor. La sensación de control del coche pesa más que los números de las estadísticas.

Conclusión: me esperaré a que estén en el mercado los ordenadores Google con Chrome, que son lo que necesito. Todo en la red, no instalar programas en local (me produce alergia después de años de hipersensibilizarme con BIRDAYE bajar-instalar-reiniciar-desinstalarporquenofunciona-algosehaestropeado-yahoraquehago-esperaraquealguienmeayude), no actualizar (ya se encarga quien sabe), trabajar en conexión permanente. POR FIN!! (telefónica mediante)

Siento que Google me espía, que adivina lo que quiero, me siento como la consumidora prototipo. Busco lo que necesito y lo encuentro en Google (en Mundo Google), y si no está sólo tengo que esperar, en poco tiempo sale.

Lo digo, por si me escuchan: lo próximo que quiero es un Google Earth para poder viajar en el tiempo, visitar culturas antiguas, aprender la historia sobre el terreno, escuchar las conversaciones en idiomas ya desaparecidos, leer los documentos mientras se escribían, ver cómo vivían las mujeres del paleolítico, explorar sobre el terreno la deriva de los continentes, los efectos en la flora y la fauna, avanzar en distintos horizontes y poder visualizar algunos de los posibles mundos futuros. Y, más allá, Google Univers, retroceder hasta el Big Bang, seguir la expansión del universo. Seguro que están pensando en ello

(qué miedo… y qué apasionante a la vez)

Etiquetes:google, netbook, nube, tecnologia

La manca de temps m’obliga a citar molt i sintetitzar poc, però van passant els dies i la referència queda enrere, així que començo…

El dia 28 d’octubre d’enguany, Ferran Ruiz va informar sobre els reptes de la societat del coneixement al Senat. Enllaç al document. I és que hi ha fragments que són bons destil·lats.

… el propio sistema educativo conduce implacablemente a muchos alumnos a un callejón sin salida dada la imposibilidad que tienen de desempeñar ningún papel positivo en el seno de una institución que por ahora es estructuralmente incapaz de dar una respuesta eficaz a la enorme diversidad del alumnado y a un mundo en cambio constante.

… incluso tan grave como el abandono escolar es la falta de entusiasmo y de compromiso de buena parte del alumnado, es el desinterés y la apatía… sólo cumplen un trámite impuesto y prolongado que no satisface ninguna expectativa vital…

… desconcierto general de la sociedad ante los jóvenes, a los que acusa de comportamiento antisocial cuando precisamente les impone un sistema de vida académico estático, pasivizante, poco sensible al desarrollo personal y escasamente proclive a la relación con el mundo exterior, a la actividad social y a sus correlatos participativo y expresivo.

¿Es el mismo sistema educativo la causa, al menos parcial, de sus propios problemas? … A mi juicio el sistema educativo español está instalado en una dinámica continuista y escapista de “más de lo mismo”.

Més professorat, reduccions de càrrega lectiva, més formació permanent, més mitjans tecnològics, més avaluació externa, més autonomia, major rendiment de comptes davant la societat, més mitjans d’inspecció i control,…

Se piden, en fin, más recursos económicos para apuntalar estructuras caducas y profundizar en las rutinas del pasado en lugar de emplearlos en planteamientos nuevos que contribuyan a superar las disfunciones fundamentales del sistema…

… los problemas que debe afrontar la educación del siglo XXI no son meramente los problemas irresueltos o pendientes de las últimas décadas… El mundo mundo es distinto y las necesidades educativas de las personas ya no son enteramente las mismas.

… ha cambiado la sociedad, ha cambiado el alumnado, el entorno y las circunstancias. Estos cambios son mucho mayores que los que el sistema educativo ha hecho para adaptarse y darles respuesta.

(recordo aquí una professora que en un curs de formació sobre usos didàctics de la Viquipèdia el seu objectiu no era com entrar en dinàmiques participatives sinó com “utilitzar la Viquipèdia per ensenyar sintaxi”. Si el canvi és només d’eina però no de concepte ni de dinàmica, se li pot dir canvi? Quan de petita vaig passar de la pissarreta al llapis i després al boli -puc veure clarament la mestra amb la bossa de bolis el dia que ens els van venir a repartir, com una novetat-, tot i les implicacions sobre la permanència d’allò que escrivia, puc dir que això va significar un canvi en la meva manera d’aprendre?)

Como decía el profesor Manuel Castells… “La idea de que una joven de hoy se cargue una mochila de libros de texto aburridos definidos por burócratas ministeriales y se encierre en un aula a soportar un discurso irrelevante en su perspectiva y que todo esto lo aguante en nombre del futuro es simplemente absurda”.

… los problemas del sistema educativo guardan relación con la visión poco elaborada de las grandes transformaciones de fondo y con un exceso de improvisación y de cortoplacismo de los estamentos destinados a administrarlo y a dirigirlo…

… los gestores de la educación no han articulado procesos de generación de modelos, medios y métodos viables… más bien se han conformado con normativizar o improvisar soluciones puntuales. Tampoco han afrontado de manera significativa los retos de la sociedad del conocimiento.

… no se trata tan sólo de resolver problemas que se agravan, sino que la sociedad del conocimiento requiere enfoques nuevos en pedagogía y organización, así como nuevas métricas, especialmente en el campo de la evaluación… abordar los déficits actuales exige altos niveles de visión y liderazdo, incompatibles con el conformismo, la evasión de la realidad o la incapacidad para confrontarla…

Educar para la sociedad del conocimiento

… la sociedad del conocimiento exige educar para trabajar con información, conceptos y relaciones empleando una infraestructura de TIC global… actuar en un entorno dinámico y complejo… creatividad, responsabilidad, el sentido de equipo. Incorporar el desarrollo de estas competencias en la escolarización obligatoria comporta un replanteo profundo de la actividad escolar.

Competencias que se precisan: la capacidad de actuar de manera autónoma, la capacidad de usar herramientas interactivas y la capacidad de desenvolverse en el seno de grupos sociales heterogéneos.

… el desarrollo de la autonomñía se hace francamente difícil en un sistema educativo en el que todo está predeterminado, dominado por on exceso de transmisión…

(normativitzar exageradament -no es pot dur el mòbil al centre, no és permès de…-, organitzar i conduir en massa, -Bon dia. Obriu el llibre (digital) per la pàgina 27 i llegiu el primer apartat sobre l’àtom. Després feu els exercicis 1 al 3 a la llibreta (digital)…- Autonomia? Eines interactives?)

La escolarización debe formar en el uso de instrumentos de exploración, de expresión y de diálogo interactivo… No basta con emplear ordenadores en los centros educativos ni aplicarlos a la adquisición de contenidos, a la realización de pruebas informatizadas o a la gestión. Lo esencial es que sirvan de soporte al trabajo de exploración, de comunicación y de producción intelectual del alumnado y que le permitan configurar su propio repositorio de instrumentos, contenidos, actividades, recursos y métodos.

… destrezas interpersonales y de comunicación, funcionamiento en el seno de grupos sociales heterogéneos… en los centros educativos predomina una orientación hacia su propio mundo interno… que dificulta mucho el desarrollo de esta competencia.

Confrontar la realidad

Si al terminar su paso por esta etapa educativa (primaria) un alomno o alumna no habla, lee, escucha, observa, comprende y escribe bien, su futuro está gravemente hipotecado. Es preciso reconocer este hecho y combatirlo con todos los medios…

… la enseñanza está dominada por una concepción gestionaria de la pedagogía derivada de un paradigma educativo de masas. … El problema fundamental de entencer y practicar la educación como gestión es la ausencia sistémica de responsabilidad sobre el aprendizade del alumno a lo largo de toda su trayectoria.

… abuso del recurso fácil a la formación permanente del profesorado como panacea de todos los males educativos. … lo que el profesorado en ejercicio  necesita… hipótesis reales de cambio plasmadas en planteamientos y actuaciones en equipo que generen conocimiento en su mismo puesto de trabajo…

(seguiré i intentaré lligar les idees i sintetitzar-les. De moment, me’n vaig a sentir els Manel a Viladecans)

Etiquetes:educació

Per fi l’he vist? Bé, de moment és només una aproximació, però aviat arribarà…

Els lectors de “llibres” digitals que han passat per les meves mans no m’agraden gens, em semblen ortopèdics, forçats. La meva idea de lector és que sigui enrotllable o plegable, que el pugui obrir amb la mida que m’interessi (com un diari quan es plega per llegir més còmodament al metro o es desplega sobre la taula per veure la notícia en panoràmic) i, a més, que sigui tàctil. I la idea no em ve d’ara, ja al 2003, quan a un curs de la UOC em van preguntar a una activitat què pensava que substituiria el llibre, la meva descripció va ser aquesta.

Doncs bé, ja ha arribat el primer portàtil enrotllable, el meu lector s’acosta: RollTop.

(via mudejarico)

Etiquetes:lector digital, llibres, tecnologia